Bridget Riley

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Riley va néixer el 25 d'abril de 1931 a Londres; allà va estudiar entre els anys 1949-1952 al Goldsmiths College, on es va especialitzar en dibuix, i més tard a la Royal Academy. A finals de la dècada de 1950 li va influir el puntillisme de Georges Seurat, ja que el pintor Maurice de Sausmarez, gran admirador de l'obra de Riley, a la qual més tard dedicaria un treball monogràfic (1970), la va persuadir per estudiar-lo. No obstant això, Riley va aconseguir una gran reputació a través de les obres abstractes que va executar a la dècada de 1960, celebrant més tard diferents exposicions retrospectives dels seus treballs, com la que va organitzar el 1971 la Galeria Hayward.

Després de la seva primera etapa puntillista, Riley va experimentar cap a 1960 amb una pintura de grans superfícies de colors plans, abans de realitzar nombroses obres en blanc i negre entre 1961 i 1965. En la seva segona etapa, es va concentrar en la creació de sèries de formes geomètriques, subtilment diferents en grandària i forma per aconseguir un remarcat sentit de moviment, tal com es pot apreciar a La Caiguda (1963, Londres). A finals de la dècada de 1960 Riley va experimentar amb un altre tipus de mecanismes òptics, pintant línies amb colors purs complementaris, la juxtaposició afectava la percepció brillant dels colors individuals.

Durant la dècada de 1970 va augmentar la seva gamma de colors, incloent tant el negre com el blanc. Malgrat el seu alt grau d'abstracció, les obres de Riley tracten d'evocar la seva pròpia experiència visual del món, el que pot comprovar, per exemple, en les sèries de pintures que va realitzar el 1980 després d'un viatge a Egipte.

La importància de Riley es deu, sobretot, a la seva contribució al desenvolupament del Op Art més d'influir en el treball d'artistes d'altres països, va tenir diferents ajudants que van completar moltes de les seves pintures seguint els seus dissenys i instruccions. Aquest fet remarca que, igual que la major part de l'art de finals del segle XX, l'element conceptual del seu treball arriba a ser més important que la qualitat individual de la seva execució.