CS de la Girafa
CS de la Girafa (CS Camelopardalis) és una estrella de magnitud aparent +4,26 [7][8] enquadrada en la constel·lació boreal de la Girafa. Malgrat no tenir denominació de Bayer ni nombre de Flamsteed, és la segona estrella més brillant de la seva constel·lació després de β Camelopardalis,[9] superant en 0,08 magnituds a α Camelopardalis.
CS de la Girafa és una supergegant blanc-blavenca de tipus espectral B9Ia amb una temperatura superficial de 11.420 K.[10] El seu radi estimat és vuit vegades més gran que el del Sol [11] i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 30 km/s.[12] Posseeix una massa d'aproximadament 12 masses solars; això implica que acabarà la seva vida explotant en forma de supernova. La seva edat actual és de 16,5 ± 1 milions d'anys.[13] Presenta un intens camp magnètic -mesurat en les línies metàl·liques-, sent el valor del seu camp magnètic efectiu <Be> = 312 G.[14]
CS de la Girafa té una possible acompanyant la separació visual -que quasi no ha variat des de 1829- és de 2,32 segons d'arc. Aquesta acompanyant té magnitud aparent +8,22.[15]
CS de la Girafa es troba a 1.940 anys llum, d'acord amb la nova reducció de les dades de paral·laxi del satèl·lit Hipparcos (1,68 ± 0,50),[7] tot i que aquesta mesura està subjecta a un elevat grau d'error. S'hitroba immersa en la nebulosa de reflexió VDB 14 i és membre de l'Associació estel·lar Cam OB1, la qual inclou, entre altres, a CE Camelopardalis i DL Camelopardalis.[16] Catalogada com variable Alfa Cygni, la seva variació de lluentor és de només 0,05 magnituds.[17]
Referències[modifica]
- ↑ «The late B-type stars: Refined MK classification, confrontation with stromgren photometry, and the effects of rotation» (en anglès). Astronomical Journal, abril 1994, pàg. 1556–1564. DOI: 10.1086/116967.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 «Quantitative spectroscopy of galactic BA-type supergiants. I. Atmospheric parameters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2012, pàg. 80–80. DOI: 10.1051/0004-6361/201219034.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 7,0 7,1 V* CS Cam -- Pulsating variable Star (SIMBAD)
- ↑ CS Camelopardalis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Camelopardalis (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Zorec, J.; Cidale, L.; Arias, M. L.; Frémat, Y.; Muratore, M. F.; Torres, A. F.; Martayan, C. «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff». Astronomy and Astrophysics, 501, 1, 2009. pp. 297-320.
- ↑ Catalogue of Stellar Diameters (CADARS) (Pasinetti-Fracassini+ 2001)
- ↑ Abt, Helmut A. «MK Classifications of Spectroscopic Binaries». The Astrophysical Journal Supplement, 181, 1, 2009. p. 117-118.
- ↑ Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.
- ↑ Bychkov, V. D.; Bychkova, L. V.; Madej, J. «Catalogue of averaged stellar effective magnetic fields - II. Re-discussion of chemically peculiar A and B stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 394, 3, 2009. pp. 1338-1350.
- ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 869-879.
- ↑ Straižys, V.; Laugalys, V. «Catalogue of averaged stellar effective magnetic fields - II. Re-discussion of chemically peculiar A and B stars». Baltic Astronomy, 16, 2007. pp. 167-182.
- ↑ CS Cam (General Catalogue of Variable Stars)
