Cantó d'Afrin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaCantó d'Afrin
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 36° 30′ N, 36° 54′ E / 36.5°N,36.9°E / 36.5; 36.9
PaísSíria
RègimAdministració Autònoma del Nord i Est de Síria Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Dades històriques
Anterior
Creació2017 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució2018 Modifica el valor a Wikidata
SegüentSyrian Interim Government (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcantonafrin.com Modifica el valor a Wikidata


El cantó d'Afrin (kurd: Kantona Ęfrîn) és el cantó més occidental dels quatre cantons de Rojava. L'autonomia es va anunciar el gener de 2014. El cantó es va establir al districte d'Afrin, a la governació d'Alep a Rojava. La ciutat d'Afrin n'és la capital administrativa.

Geografia[modifica]

El Cantó d'Afrin cobreix la regió més muntanyosa del nord-oest de Síria. El cantó fa frontera amb el de facto Cantó de Shahba, a l'est; amb la província de Kilis (Turquia) al nord, la província de Hatay (Turquia) a l'oest i Al-Dana Nahiyah del districte de Harem (Governació d'Idlib, Síria) i el mont Simeon a la Governació d'Alep (Síria) al sud.

Demografia[modifica]

La població del cantó és majoritàriament kurda, fins al punt de ser descrit com "homogèniament kurda".[1] La població, segons el cens del govern sirià el 2004, era de 172.095. Les principals ciutats són Afrin (36.562) i Jandairis (13.661).

Durant la Guerra civil siriana, el Cantó d'Afrin va ser una zona molt segura pels refugiats interns de totes les ètnies que van fugir de la violència i la destrucció de les diferents grups armats, tant d'Estat Islàmic, com d'altres milícies rebels també de tall islamista o jihadista.[2][3] Segons el Middle East Peace Research Center, el juny de 2016, uns 316.000 desplaçats sirians, kurds, iazidites, àrabs i turcmans cohabitaven en pau dins les fronteres del cantó.[4]

Història[modifica]

Segons René Dussaud, la regió del Kurd-Dagh i les planures d'Antioquia van ser assentades per kurds des de l'antiguitat.[5][6] Stefan Sperl diu que hi ha raons per creure que aquests assentaments a les muntanyes podrien arribar fins i tot a l'era Seleucid. Els kurds primerencs van servir de mercenaris i arquers.[7] En qualsevol cas, muntanyes kurdes ja eren habitades durant les Croades del segle xi.[8]

L'àrea al voltant de Afrin, avui Cantó d'Afrin, va ser on durant segles es va desenvolupar un distintiu Sufisme "islàmic kurd".[9]

Durant l'època de la creació de l'estat sirià i la seva independència, la regió va ser subjecte a una forta política d'arabització pel govern de Damasc.[10]

Mapa de la situació a Rojava a febrer 2014

Durant la Guerra civil siriana, les forces de govern de Damasc van retirar-se de la regió durant la primavera 2012. Això va permetre crear una administració pròpia dins del marc de Rojava, declarat formalment el 29 de gener de 2014.

El cantó d'Afrin va sobreviure fins que la força combinada de l'exèrcit turc amb tropes subsidiàries va atacar i envair per aire i terra el cantó, durant una operació que rebé el nom de Branca d'Olivera, del gener fins al març de 2018. La resistència va ser intensa fins a la caiguda de la ciutat d'Afrin entre els dies 18 i 19 de març, quan la capital va ser envaïda i saquejada.[11] Des de la intervenció militar el territori roman envaït per l'estat turc.

Política i administració[modifica]

Segons la Constitució de Rojava, l'assemblea legislativa del Cantó d'Afrin va declarar la seva autonomia el 29 gener 2014.[12] L'assemblea va elegir Hêvî Îbrahîm Mustefa com a primer ministre, qui va fixar Remzi Şêxmus i Ebdil Hemid Mistefa els seus governadors.

El Consell Executiu restant era:[13]

Nom Partit Oficina Any
Hêvî Îbrahîm Mustefa PYD Primer ministre 2014
Remzi Şêxmus PYD Viceprimer ministre 2014
Ebdil Hemid Mistefa PYD Viceprimer ministre 2014
Silêman Ceefer N/Un Ministre d'exteriors 2014
Ebdo Îbrahîm PB-ASD Ministre de defensa 2014
Hesen Beyrem N/Un Ministre d'interior 2014
NûrşUn Hisên PADKS Ministre de Comissions Regionals, Consells i Planificació 2014
Remezan Elî N/Un Ministre de finances 2014
Erîfe Bekir N/Un Ministre de treball i seguretat social 2014
Riyaz Menle Mehemed N/Un Ministre d'educació 2014
Eyûb Mihemed N/Un Ministre d'Agricultura 2014
Xelîl Şêx Hesen N/Un Ministre de salut 2014
Ehmed Yûsif N/Un Ministre d'Economia i de Comerç 2014
Riyaz Ebdilhenan Şêxo N/Un Ministre de les famílies dels màrtirs 2014
Hêvîn Şêxo N/Un Ministre de cultura 2014
Welîd Selame N/Un Ministre de transports 2014
Fazil Robcî N/Un Ministre de Joventut i d'Esports 2014
Reşîd Ehmed N/Un Ministre d'Història i Turisme 2014
Mihemed Hemîd Qasim N/Un Ministre d'Afers religiosos 2014
Fatme Lekto N/Un Ministre de Dones i Família 2014
Xelîl Sîno N/Un Ministre de Drets humans 2014
Etûf Ebdo N/Un Ministre de supervisió 2014
Ebdil Rehman Selman N/Un Ministre d'informació 2014
Seîd Esmet Xûbarî N/Un Ministre de justícia 2014
Kamîran Ehmed Şefîi Bilal N/Un Ministre d'energia 2014

Economia[modifica]

Sabó d'Alep

Una producció agrícola diversa és al cor de l'economia del cantó. Tradicionalment s'han cultivat olives i més recentment es va augmentar la producció de blat. Un producte ben conegut és el sabó d'Alep, un sabó dur fet d'oli d'oliva, així com el lleixiu, que es distingeix per la inclusió d'oli de llorer. Tot i que des de l'antiguitat el Cantó d'Afrin ha estat el proveïdor de l'oli d'oliva per al sabó d'Alep, la destrucció causada per la guerra civil a altres parts de la governació d'Alep, tota la cadena de producció s'ha acabat localitzant al cantó.[14][15]

Per altra banda, el Cantó d'Afrin és sota un embargament imposat per Turquia, que imposa aranzels molt elevats en l'exportació i la importació.[16] Per exemple, l'aranzel que ha de suportar el sabó d'Alep que es ven a mercats internacionals, és com a mínim quatre vegades més elevat si se'l compara amb els anys anteriors a la guerra.[17]

Educació[modifica]

Com en els altres cantons de Rojava, l'educació primària a les escoles públiques és obligatòria cursar-la en la llengua materna kurda o àrab, amb l'objectiu del bilingüisme en kurd i àrab durant l'educació secundària.[18][19] El currículum és un tema de debat continu entre els Consells d'Educació i el govern central sirià a Damasc, el qual paga part dels salaris dels mestres.[20][21][22][23]

Les administracions federal, cantonals i locals a Rojava incentiven molt la creació de biblioteques i centres educatius per facilitar aprenentatge, així com les activitats socials i artístiques.[24]

El Cantó té una institució d'educació superior a Afrin, la Universitat de Afrin, fundada el 2015. Després d'organitzar tres carreres (Enginyeria electromecànica, Literatura kurda i Economia) durant el primer any acadèmic, el segon, va augmentar en 22 el nombre de professors i 250 estudiants tenen tres programes més (Medicina Humana, Periodisme i Enginyeria Agrícola).[25]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Rojava's Sustainability and the PKK's Regional Strategy». Washington Institute, 02-08-2016. [Consulta: 18 octubre 2016].
  2. ↑ «1,150 emigrants enter Afrin canton». ANHA, 18-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-29. [Consulta: 18 octubre 2016].
  3. ↑ «Serious allegations against the Turkish government». Gesellschaft für bedrohte Völker, 02-08-2016. [Consulta: 18 octubre 2016].
  4. ↑ «Will Afrin be the next Kobani?». Al-Monitor, 09-06-2016. [Consulta: 18 octubre 2016].
  5. ↑ Dussaud, René. Topographie historique de la Syrie antique et médiévale. Geuthner, 1927, p. 425. 
  6. ↑ Chaliand, Gérard. A People Without a Country: The Kurds and Kurdistan. Zed Books, 1993, p. 196. ISBN 9781856491945. 
  7. ↑ Kreyenbroek, P.G.; Sperl, S. The Kurds: A Contemporary Overview. Routledge, 1992, p. 116. ISBN 0415072654. 
  8. ↑ Kreyenbroek, P.G.; Sperl, S. The Kurds: A Contemporary Overview. Routledge, 1992, p. 114. ISBN 0415072654. 
  9. ↑ Tejel, Jordi. Syria's kurds history, politics and society (PDF). 1. publ.. Londres: Routledge, 2009, p. 100-101. ISBN 0-203-89211-9 [Consulta: 7 novembre 2016].  Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  10. ↑ «SYRIA: The Silenced Kurds; Vol. 8, No. 4(E)», 1996. 1996.
  11. ↑ Directa. «La bandera turca oneja a Afrin». Arxivat de l'original el 2018-03-27. [Consulta: 26 març 2018].
  12. ↑ «Syrian Kurds celebrate Auto Administration». [Consulta: 13 juny 2015]. «Syrian Kurds celebrate Auto Administration». [Consulta: 13 juny 2015]. «Syrian Kurds celebrate Auto Administration». [Consulta: 13 juny 2015]. 
  13. ↑ ÇİDEVR de FTEİM e
  14. ↑ «Famous Aleppo soap victim of Syria's conflict». YourMiddleEast, 04-10-2012 [Consulta: 6 octubre 2016]. Arxivat 10 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  15. ↑ «Will Syria's Kurds succeed at self-sufficiency?». Al-Monitor, 03-05-2016 [Consulta: 6 octubre 2016].
  16. ↑ «Rojava’dan ikazlar». Cumhuriyet. 
  17. ↑ «Bio-Seife aus dem Kriegsgebiet». Der Spiegel, 13-02-2016 [Consulta: 6 octubre 2016].
  18. ↑ «Education in Rojava after the revolution». ANF, 16-05-2016. [Consulta: 10 juny 2016].
  19. ↑ «After 52-year ban, Syrian Kurds now taught Kurdish in schools». Al-Monitor, 06-11-2015. [Consulta: 18 maig 2016].
  20. ↑ «Hassakeh: Syriac Language to Be Taught in PYD-controlled Schools». The Syrian Observer, 03-10-2016. [Consulta: 5 octubre 2016].
  21. ↑ «Kurds introduce own curriculum at schools of Rojava». Ara News, 02-10-2015. Arxivat de l'original el 2017-06-06. [Consulta: 18 maig 2016].
  22. ↑ «Revolutionary Education in Rojava». New Compass, 17-02-2015. Arxivat de l'original el 2020-06-21. [Consulta: 10 maig 2016].
  23. ↑ «Education in Rojava: Academy and Pluralistic versus University and Monisma». Kurdishquestion, 12-01-2014. Arxivat de l'original el 2016-05-10. [Consulta: 18 maig 2016].
  24. ↑ «Kurds establish university in Rojava amid Syrian instability». Kurdistan24, 07-07-2016. [Consulta: 7 juliol 2016].
  25. ↑ «Afrin University is opened today». ANHA, 09-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-18. [Consulta: 18 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cantó_d%27Afrin&oldid=33272906»