Canyes i fang

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:41, 5 juny 2016 amb l'última edició de TaronjaSatsuma (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Per a altres significats, vegeu «Canyes i fang (sèrie de televisió)».

Canyes i fang (Cañas y barro) és una novel·la de l'escriptor valencià Vicent Blasco Ibáñez, escrita el 1902, enquadrada en el moviment conegut com a naturalisme i que pertany al cicle valencià de l'autor. Ambientada a la contornada rural de la ciutat de València, concretament a l'Albufera i la població del Palmar, a principis del segle XX, la novel·la observa i retrata la realitat social del moment i del lloc amb precisió absolta, contant igualment amb matisos costumistes. La novel·la narra la història de la família dels Palomes, una nissaga de pescadors valencians reconvertits en arrossers, la seua necessària adaptació als canvis socials i les relacions personals que mantenen entre ells i la resta de la comunitat.

La novel·la ha estat traduïda al valencià per Marina Zaragozà.[1]

Referències

  1. Hernández i Xulvi, Albert. «A Marina Zaragozà Pérez». Levante-EMV. [Consulta: 22 abril 2016].

Enllaços Externs