Capítol de cort
|
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.[1] Aquesta norma jurídica s'aprovava durant una cort i tenia la mateix força legislativa que una constitució.[2]
Característiques[modifica]
Un «capítol de cort» es diferenciava d'una constitució pel fet que la iniciativa anava a càrrec dels tres Braços (o només d'un d'ells però amb el consentiment dels altres) els quals presentaven una petició al rei per tal que aquest adoptés una determinada resolució.[1][2] La forma de presentar-li era sempre en segona persona: «... supliquen plàcia a Vostra Majestat estatuir i ordenar...» o d'altres formes semblants, i tot seguit n'explicaven els motius.[1] Les constitucions, en canvi, es distingien per ser escrites en primera persona (el rei).[2]
Si el rei l'aprovava es feia constar simplement: «Plau al Senyor Rei», tot i que tampoc era estrany que el rei hi fes constar també certes restriccions o precisions que matisaven la petició. En cas que ho fes, aquests matís definia el consens de voluntats a què s'havia arribat, i per tant definia també el contingut de la norma.[1]
A partir de llavors la proposició es convertia en capítol de cort, el qual com a dret paccionat pel consens de la Generalitat catalana representada a les Corts adquiria la mateixa força imperativa que les constitucions reials.[2]
Especificitats locals[modifica]
Regne de València[modifica]
Les Corts del regne de València, com la resta, també legislava mitjançant capítols de cort, però sovint aquests rebien el nom menys específic d'acte de cort o en altres casos fur, (tot i no ser el mateix en cap dels casos).[2]
Principat de Catalunya[modifica]
A Catalunya hi havia un tipus especial de capítols de cort referents a la Diputació del General anomenats capítols «del redreç»[3]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Víctor FERRO: El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta; p. 296-297; Eumo Editorial; Vic; reimpressió del maig de 1999; ISBN 84-7602-203-4
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Capítol de cort». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Víctor FERRO : El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta; Eumo Editorial; Vic; reimpressió del maig de 1999; ISBN 84-7602-203-4; p. 225-227