Carles Pellicer i Boulanger
Carles Pellicer i Boulanger (Barcelona, 1896 [1] - després de 1957) va ser pianista i professor al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
Fill de Joan Baptista Pellicer i Cardona, pianista i professor de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1911 en Carles s'examinà a l'Escola de segon curs de violoncel [2] amb resultat d'excel·lent, el 1914 ho feu al curs superior de piano [3] i el 1921-1922 al d'orgue [4] amb la mateixa qualificació.
El 1924, pare i fill acompanyaren al piano l'Orquestra Pau Casals en un concert al Palau de la Música Catalana. En Carles, però, es dedicà a l'ensenyament del piano de l'Escola Municipal de Música, on hi fou nomenat per oposició [5] pels voltants de l'octubre del 1931. En foren alguns alumnes la futura acordionista Pepeta Sellés, els compositors Fèlix Martínez i Comín, Domènec Moner, Margarida Orfila i Maria Teresa Pelegrí, l'organista Montserrat Torrent, els pianistes Maria Teresa Monclús i Alexandre Vilalta, la soprano Francesca Cecília Gubert i el violoncel·lista Ramon Vilaclara.
Carles Pellicer tingué dos germans, l'Emili [nts 1] i la Cécile (1905-1992).
Notes
- ↑ Emili Pellicer i Boulanger (?-1957) va ser químic farmacèutic. Fou professor d'adob de cuiros a l'Escola Industrial (1923), director de l'"Escuela Española de Tenería", de l'"Estación Experimental de la Industria de Curtidos", del Boletín de la Asociación Química i un dels fundadors de l'"Asociación Química Española de la Industria del Cuero". Al 1960 la seva vídua va donar part del seu fons documental a la Biblioteca de Catalunya ( «Noticiario». Boletín de la Asociación Química Española de la Industria del Cuero [Barcelona], VIII, núm. 58, 1957, pàg. 265-266.)
Referències
- ↑ Diccionari biogràfic. Barcelona: Albertí, 1966-1970.
- ↑ «Notas Locales». La Vanguarda, 02-07-1911, pàg. 3.
- ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 08-07-1914, pàg. 4.
- ↑ «Escuela Superior de Música». La Vanguardia, 15-07-1922, pàg. 4.
- ↑ «Escola Municipal de Música». Revista musical catalana, Octubre 1931, pàg. 421.