Carlo Mazzone

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarlo Mazzone

(1968) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1937 Modifica el valor a Wikidata
Roma, Itàlia
Mort19 agost 2023 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Ascoli Piceno (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCivico Cimitero di Borgo Solestà (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsCarletto
Alçada1,82 m
Activitat
Ocupaciófutbolista (–1969), entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa
Clubs juvenils
Anys Equip
1950-1955 AS Roma
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1955-1958 AS Roma 78 (2)
1958-1960 SPAL 66 (5)
1960-1961 Siena
1961-1969 Ascoli 221 (11)
Equips entrenats
1968–1975 Ascoli
1975–1978 ACF Fiorentina
1978–1980 Catanzaro
1980–1985 Ascoli
1985–1986 Bologna FC
1986–1990 US Lecce
1990–1991 Pescara
1991–1993 Cagliari Calcio
1993–1996 AS Roma
1996–1997 Cagliari Calcio
1997–1998 SSC Napoli
1998–1999 Bologna FC
1999–2000 Perugia Calcio
2000–2003 Brescia Calcio
2003–2005 Bologna FC
2006 Livorno

Carlo "Carletto" Mazzone (Roma, 19 de març de 1937Ascoli Piceno, 19 d'agost de 2023) fou un entrenador i exjugador de futbol italià.

Biografia[modifica]

Va començar la carrera professional de migcampista a l'AS Roma, després va fitxar per Spal, Siena i es retirà a l'Ascoli, on comença la seva carrera com a entrenador a la Serie C.

Entrenador[modifica]

La se primera temporada com a entrenador va ser el 1968-69 amb l'Ascoli, entrant a la banqueta a meitats del campionat a la Serie C, va seguir fins al 1975. En aquests 7 anys va dur l'equip a la Serie B, amb uns sorprenents bons resultats i a l'any següent va portar l'equip a la Serie A.

Al campionat de 1974-1975, Mazzone va aconseguir per primera vegada la permanència a la primera divisió italiana, passant a entrenar el següent any a la Fiorentina, on va estar-hi tres anys, on va arribar a un tercer lloc. Després va anar al recent ascendit Catanzaro i va assolir una meritòria 9a posició, l'any següent es va salvar de nou gràcies al fet que van baixar l'AC Milan i la Lazio després d'un procés judicial per l'escandal "calcioscommesse". El 1980 torna a l'Ascoli per estar 5 temporades, mantenint l'equip sense baixar de categoria durant 4 temporades seguides. Després d'un parèntesis a la Serie B amb el Bologna, en el qual no va aconseguir l'èxit de l'ascens, va passar al Lecce a 10 jornades del final del campionat. Després de dur-lo a la Serie A, va estar-hi dos anys més amb dues salvacions, la primera quedant novè i la segona salvant-se només per un punt. El 1991 va anar al Cagliari, després d'un breu parèntesi al Pescara, amb el qual va assolir la sisena posició i la classificació per la Copa de la UEFA, després de 21 anys. Va fitxar pel seu club de tota la vida, la Roma. Va estar tres anys amb un setè lloc i dos cinquens, i va ascendir al primer equip a Francesco Totti.

Torna al Cagliari el 1996 però no va poder salvar a l'equip. L'any següent va anar al Nàpols però no va concloure la temporada. El 1998 torna novament al Bolonya, orfe de Roberto Baggio però al qual havia tornat Signori. Va portar l'equip a la victòria de la Intertoto, i a les semifinals de la UEFA i de la Copa d'Itàlia. L'estiu següent fitxa pel Perugia. L'any 2000 és contractat pel Brescia, aquí coincideix amb Baggio, el qual signa amb l'equip amb una clàusula que el lliura si Mazzone marxa de l'equip. El binomi Baggio-Mazzone porta al Brescia a 4 salvacions seguides, record històric de l'equip. El 2001 es va classificar per a la copa de la UEFA, però és eliminat pel Paris Saint-Germain a les semifinals de la Intertoto. El 2004-2005 torna per tercera ocasió al Bologna, i l'equip descendeix després del "spareggio", partit de desempat, contra el Parma.

El 7 de febrer del 2006 marxa a entrenar el Livorno, 6é de la Serie A, per substituir Roberto Donadoni. Aconsegueix 7 partits consecutius sense derrotes, un record per l'equip a la Serie A. El 18 de març del mateix anys, iguala el record de 787 partits a la banqueta de Nereo Rocco i el supera, finalitzant la temporada amb 792 partits.