Carlota de Mena i Zamora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:17, 4 abr 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Carlota de Mena i Zamora, a la revista Barcelona cómica de 26/12/1889

Carlota de Mena i Zamora (Tortosa, Baix Ebre, 1845 - Manresa, 29 de desembre de 1902) va ser una actriu catalana de la segona meitat del segle XIX.

Debutà als nou anys fent petits papers amb la seva mare, l'actriu Dolors Zamora de Mena. Va participar com a primera actriu a la companyia d'Antoni Tutau, al qual va estar unida sentimentalment fins a la mort del seu primer marit, Carles Delhom, moment en què s'hi va casar. Estrenà alguns dels grans èxits de Guimerà, com El fill del rei (1886), La boja (1890), L'ànima morta (1892).

Els seus fills, Dolors i Carles Delhom, van ser també actors.[1][2]

Trajectòria professional

Referències

  1. En 1902, mentre representava a Manresa Locura de amor de Manuel Tamayo y Baus, va tenir un atac d'apoplexia i morí poc després. P. del O. «Caps de brot: Dª Carlota de Mena». La Esquella de la Torratxa, núm. 369, 06-02-1886, pàg. 33-34.
  2. Diccionari biogràfic de dones. «Carlota de Mena». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 5 octubre 2015].