Casa-estudi Antoni Tàpies
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Arquitecte | Josep Antoni Coderch i de Sentmenat Manuel Valls i Vergés | |||
| Construcció | 1960-63 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Darreres tendències | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i el Putxet i el Farró (Barcelonès) | |||
| Localització | C. Saragossa, 57 | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 42427 | |||
-08019-2408.jpg)
La Casa-estudi Antoni Tàpies és una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
La Casa-Estudi Antoni Tàpies està ubicada a la part més baixa del barri del Putxet, ben a prop de la Via Augusta. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, consistent en una planta baixa, tres plantes pis i un àtic.[1]
La façana s'articula en dos sèries d'eixos, verticals i horitzontals, aconseguit sobretot a base de l'ús visible de grans pilars i bigues d'acer. La planta baixa s'articula en dues grans obertures sense llinda, cobertes per grans portals de fusta. L'accés a l'habitatge no s'endevina fàcilment, ja que és una altra porta de fusta integrada en un dels dos portals. La primera planta, ja dominada per l'ús del ferro, compta amb dos conjunts separats per un pilar d'acer. A l'esquerra s'hi combina l'ús de cossos amb la persiana de llibret i buits. A la dreta en canvi, tot l'espai està dominat per la persiana de llibret. La segona planta té una composició quasi exacta a la primera, tot i que a la dreta, també hi ha la presència d'un cos inferior de buit. La tercera planta està totalment plena de persianes de llibret, que cobreixen dues grans obertures, a banda i banda de l'esmentat pilar d'acer. La planta àtic, sense obertures cap al carrer Saragossa, s'obre cap al pati interior. Els espais interiors són d'una gran riquesa, no luxosa, aconseguida pels efectes de llum i ombra, resultat d'un acurat control de les dimensions i proporcions de cada una de les parts. És un seguit de visions i transparències creuades materialitzades per l'ús del maó fet a mà i les persianes de llibret. Especialment remarcable és la relació entre la sala d'estar i l'estudi del pintor, amb una seqüència digna dels millors exemples d'arquitectura, així com la solució de la biblioteca, aïllada de la resta de la casa per una planta amb terrassa, que referma el seu caràcter silenciós, ja que la tanca a l'exterior i organitzant la seva doble alçada al voltant de la llar de foc.[1]
L'edifici és un bon exemple d'arquitectura contemporània integrada dins un barri típic. No s'hi ha percebut l'afegit de trets posteriors a la seva construcció. També cal puntualitzar que bona part de les cobertes de ferro i acer, es troben afectades per avançats fenòmens d'oxidació (fruit de la humitat), per aquest motiu, l'estat de conservació de la façana és millorable.[1]
L'estudi de Campins[modifica]
A més de la casa-estudi de Barcelona, Antoni Tàpies, que ja des de després de la Guerra Civil anava els caps de setmana al poble de Campins, al Montseny,[2] a principis de la dècada dels seixanta va comprar un dels masos de fora el nucli urbà,[3] una masia del segle xv, amb molt de bosc propi al voltant.[4] Més endavant va encarregar a l'arquitecte Jaume Freixa l'ampliació amb un estudi, completat el 1982,[5] on va realitzar moltes obres, especialment en els períodes d'estiu.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Casa-estudi Antoni Tàpies». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2017].
- ↑ «Campins està de dol aquest diumenge per la mort de Tàpies, fill adoptiu del poble». El 9 Nou, 12-02-2012 [Consulta: 18 juliol 2019].
- ↑ «Mor el pintor i escultor afincat a Campins, Antoni Tàpies, als 88 anys». BMpress, 06-02-2012 [Consulta: 18 juliol 2019].
- ↑ Manent, Marià. «Visitem Antoni Tàpies a Campins». A: L'aroma d'arç. Barcelona: Laertes, 1982, p. 234-235 [Consulta: 18 juliol 2019]. Arxivat 18 de juliol 2019 a Wayback Machine.
- ↑ Pérez Mañosas, 2016, p. 214-228.
- ↑ «Mor el pintor i escultor Antoni Tàpies als 88 anys». 3/24, 06-02-2012 [Consulta: 18 juliol 2019]. «Des de Barcelona, però sobretot des del seu estudi de Campins, al Montseny, on ha treballat, infatigable, cada estiu, en va sortir una obra extensa»
Bibliografia[modifica]
- Pérez Mañosas, Antoni. «“Mitad fábrica mitad convento”. La casa Tàpies. (Tesi doctoral)». UPC Tesis doctorals en xarxa, 2016. [Consulta: 18 juliol 2019].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-estudi Antoni Tàpies |
- «Casa-estudi Antoni Tàpies». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Guia temàtica Casa-Taller del pintor Tàpies - Biblioteca Oriol Bohigas (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona)