Casa-fàbrica Gassó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Cronologia | ||||
| 1802 | construcció, Arquitecte: Ignasi March | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït i renovat | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pau, 80 i 84 i Riereta, 37-37 bis | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1115 | |||
| Plànol | ||||
 Projecte de casa-fàbrica per a Bonaventura Gassó. Ignasi March (1802)
| ||||
La casa-fàbrica Gassó és un conjunt d'edificis situats al carrer de Sant Pau i de la Riereta del barri del Raval de Barcelona, parcialment conservats.
Història[modifica]
El 1800, el comerciant Tomàs Bartra, propietari d'uns horts als carrers de la Riereta i de Sant Pau, va construir un edifici de planta baixa, entresol i quatre pisos en aquest darrer (actual núm. 82),[1] actualment desaparegut. El 1802, els tutors del seu fill Josep Anton Bartra i Juli van establir en emfiteusi la resta dels terrenys al comerciant Antoni Bonaventura Gassó i Borrull,[2] que tot seguit va construir un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos a la cantonada dels carrers de Sant Pau i de la Riereta.[3] El 1804, Gassó va construir un segon edifici de planta baixa i quatre pisos al carrer de Sant Pau (actual núm. 80),[4] projectat pel mateix autor.[5]
El 1843, Pau Fèlix Gassó i Arolas, fill de Bonaventura Gassó i Eulàlia Arolas, es va adreçar a l'Ajuntament per a declarar que durant el bombardeig del 3 de desembre de 1842 hi van caure 3 bombes en les seves cases fàbriques i presentava els comptes de les reparacions, que pujaven a un total de 4.468 rals de billó i 8 maravedís.[6]
El 1871, el fabricant d'aprests Josep Sant va sol·licitar la legalització d'unes calderes de vapor al carrer Riereta, 37, segons els plànols del mestre d'obres Pere Baqueros,[7] i el 1875, Joan Conti (després Conti i Galceran) va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor, segons els plànols de l'enginyer Fabià del Villar.[8] El 1894, Agustí Dantrayaga, titular d'un taller d'enquadernació, va demanar permís per a instal·lar un motor de gas de 0,5 CV al carrer de la Riereta, 37 3r 2a.[9] El 1899, Antoni Puig va demanar pemís per a instal·lar un motor elèctric als baixos del carrer de Sant Pau, 87.[10] El mateix any, Joaquim Marquès i Farguell, titular d'una fàbrica de xocolata, va demanar permís per a instal·lar un motor elèctric de 5,75 CV al carrer de la Riereta, 37 bis baixos.[11][5]
El 2005 s'hi va fer una intervenció arqueològica i un estudi preventiu abans de la construcció d'un edifici d'habitatges amb soterrani als carrers de Sant Pau, 84 i de la Riereta, 37-37 bis,[12] que conserva la façana original, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[13]
Referències[modifica]
- ↑ «Thomas Bartra. Comerciant. Sant Pau. Casa. Planta baixa, entresòl més quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-85/1800-090. AHCB, 22-08-1800.
- ↑ «Establiment emfitèutic als carrers de Sant Pau i de la Riereta a Antoni Bonaventura Gassó i Borrull». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Ignasi Martí i Vidal, 28-04-1802.
- ↑ «Antoni Bonaventura Gassó. Comerciant. Riereta i Sant Pau. Cases. Edificar amb entresòl i 3 pisos i balcons». C.XIV Obreria C-89/1802-080. AHCB, 20-07-1802.
- ↑ «Antoni Bonaventura Gassó. Comerciant i Secretari de la Reial Junta de Comerç. Sant Pau. Casa. Edificar 4 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-94/1804-105. AHCB, 13-06-1804.
- ↑ 5,0 5,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 335-338.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-138, 9-5-1843.
- ↑ «José Sand. Riereta 37. Legalitzar caldera de vapor». Q127 Foment 2364 C. AMCB, 10-11-1871.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2364 C, 20-7-1875.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 504 U, 13-1-1894.
- ↑ Antonio Puig. «Sant Pau 84. Instal·lar un electromotor en el baixos de la seva botiga». Q127 Foment 1061 AB. AMCB, 02-02-1899.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1036 AH.
- ↑ Pujades i Cavalleria, Josep «Balanç anual de l'activitat arqueològica a la ciutat (any 2005)». Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 2, 2006, pàg. 169. ISSN: 1699-793X.
- ↑ «Fàbrica Gassó». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856 (pdf), 2019. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 58.