Casa-fàbrica Ramoneda
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Part de | Carrer de Sant Pere més Alt i Carrer de Trafalgar | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere més Alt, 43-45 i Trafalgar, 36 | |||
| ||||
| Format per | Casa Rafael Ramoneda | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Casa Rafael Ramoneda | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 990 | |||
La casa-fàbrica Ramoneda és un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Pere Més Alt, 43-45 i de Trafalgar, 36 de Barcelona, del que el darrer està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història[modifica]
El 1841, el fabricant de filats i estampats de cotó Rafael Ramoneda i Farell[2] va adquirir la finca núm. 43[3] (antic 61)[4] del carrer de Sant Pere més Alt,[5] i la va fer reedificar. El 1846 va adquirir la del núm. 45,[6] i tot seguit va demanar permís per a instal·lar una màquina de vapor de 35 a 40 CV,[7] segons els plànols del mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera, que incloïen la unificació de les dues finques, que no es va dur a terme.[8] El 1847, ocupava el càrrec de vocal de la Comissió de Fàbriques, i segons les «Estadístiques» del 1850, la seva fàbrica de teixits tenia 90 telers mecànics i 77 operaris; i la filatura, una màquina de vapor de 40 CV, 33 màquines de preparació, 1.740 fusos de mule-jennies, 576 de contínues i 1.212 de selfactines, amb 69 operaris.[8]
El 1851 o 1852,[9] els seus fills Rafael, Miquel, Pere i Josep Ramoneda i Matas van muntar una fàbrica destinada al cicle complet del cotó (filatura, teixidura i estampació) a Cornellà, moguda per una roda hidràulica, sota el nom social de Rafael Ramoneda i Germans (vegeu Can Rosés),[8][10] «Alta de San Pedro, 43, R. Ramoneda y hermanos. Fábrica de hilados y tejidos de algodon estampados. Indianas; retores; guineas; lutos; cusolíes pintados; madapolan; calés; hamburgos; entrefinas; irlandesas; merinos; blavetes; mecánicos; percalinas lisas y labradas y lienzos de hilo puro de la fábrica de Cornellá.»[11] que el 1860 es van presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona.[12] El 1868, la fàbrica de Cornellà, juntament amb la maquinària i una masia propera van sortir a subhasta pública,[13] i el 1870 van ser adjudicades a Josep Rosés i Ricart i Josep Masriera i Vidal (vegeu casa-fàbrica Rosés).[10]
En aquesta època, les instal·lacions del carrer de Sant Pere Més Alt eren llogades a les fàbriques de mocadors d'Asbert i Cia: «fábrica de tejidos de seda, lana y algodon. Variado surtido de pañolería de varias clases; telas para ornamentación de iglesias y otros usos, como tisús de oro y plata, tapicerías, damascos, mues, lamas y toda clase de telas para dicho objeto. Espediciones á todos puntos, c. Alta S. Pedro, 45.»,[14] i de Comas i Nebots: «fábrica de tejidos de seda, lana y algodon, en pañuelos crespón de todas clases y anchos; de batista pintados y de merino, lisos y bordados, de 6, 7 y 9,4. Espedicion á todos puntos. Alta de S. Pedro, 43.»[15] Posteriorment, s'hi instal·là la fàbrica de teixits de cotó i mescla de Cañellas i Cia: «Calle Alta de S. Pedro, 43, y Trafalgar, 36. Barcelona. Especialidad en tartanes, pañuelos, patenes superiores, mezclillas, mallorcas, arabias y brudetes, así como también los propios para Ultramar, como creas, crehuelas, driles, etc., etc. Espediciones á Provincias y Ultramar.»[16]
Mentrestant, Ramon Ramoneda i Farell va morir el 23 de maig del 1854,[17] i segons la divisió dels seus béns, el seu fill Ramon Ramoneda i Matas es va quedar amb la finca del núm. 43, i el seu germà Miquel amb la del núm. 45.[18] El 1870, Rafael li va comprar una parcel·la procedent de l'enderrocament de les muralles al carrer de Trafalgar,[19] i l'any següent, una altra a Josepa Payés i Giralt, propietària del núm. 47,[20] i el 1873, hi va fer construir un edifici segons el projecte del mestre d'obres Antoni Robert i Morera.[21][1][8] A la seva mort el 1884,[22] la propietat va ser heretada pel seu nebot Rafael Ramoneda i Holder,[8] fill de Miquel Ramoneda i Matas[23] i soci de la Cambra de Comerç.[24] El seu germà Albert era enginyer industrial i tenia el despatx al carrer del Bruc, 8.[25][26]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Casa Rafael Ramoneda». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 29, 34, 58.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 2. AMCB, 1853.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 385, 391.
- ↑ AHPB, notari Francesc Gallissà, 29-3-1841.
- ↑ AHPB, notari Ramon Sanpons, 31-3-1846.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-138, 9-6-1846.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2018.
- ↑ Cabana, 1992.
- ↑ 10,0 10,1 Sentencias del Tribunal Supremo en materia civil. Primer semestre de 1875. Madrid: Colección legislativa de España, 1877, p. 1097-1110.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 50, 347, 437, 451, 569, 583, 608, 685, 757, 875, 941.
- ↑ Orellana, Francesc Josep. Reseña completa descriptiva y crítica de la exposición industrial y artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 29, 204.
- ↑ Diario de Barcelona, 05-07-1868, p. 6411-6412.
- ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 728.
- ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 729.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 61 (anuncis).
- ↑ Diario de Barcelona, 27-06-1854, p. 4604.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, 26-10-1854.
- ↑ AHPB, notari Pau Cardellach, 15-2-1870.
- ↑ AHPB, notari Pau Cardellach, 1-7-1871.
- ↑ AMCB, Q127 Eixample 6247/1873.
- ↑ La Unión, 03-01-1884, p. 3.
- ↑ Cataluña textil, febrer 1908, p. 34.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 152, 239, 333, 438.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1905, p. 1324.
- ↑ Industria é invenciones, núm. 26, 27-06-1903, p. XII.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 356-359. ISBN 9788491562160.
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 108.
- Cabana, Francesc «Rafael Ramoneda i els Rosés a Cornellà». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.