Casa-fàbrica Sancho
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Construcció | 1829 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere més Alt, 19 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1236 | |||
La casa-fàbrica Sancho, també coneguda com a Villegas,[1] és un edifici situat al carrer de Sant Pere més Alt, 19 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[2]
Història[modifica]
El 1829, el propietari Joaquim Sancho i Alemany va demanar permís per a construir una casa-fàbrica segons el projecte del mestre de cases Pere Camps.[3] A la seva mort el 1852,[4] la finca passà a mans de la seva vídua Maria Antònia Prat i Berenguer.[5] També hi vivien el procurador Claudi Sancho i Prat i l'advocat Domènec Sancho i Prat,[6] fills del matrimoni.
El 1857 hi havia la fàbrica d'estampats de Bonaventura Villegas.[7][1] Pel que sembla, tenia com a soci el seu gendre Bru Cistaré i Mas,[8][9][10] que pertanyia a una nissaga de paraires d'Igualada[11] com el seu fill Miquel Cistaré i Ribera, que es va fer càrrec de la fàbrica a la mort de Villegas.[12][10] Miquel Cistaré era, a més, soci de Francesc Maynou en una altra fàbrica d'estampats al carrer del Bou de Sant Pere, 3,[13][10] on el 1863 van demanar permís per a instal·lar una màquina de vapor de 3 CV.[14]
La vídua Prat va morir el 1876,[15] i poc després, la finca va ser posada en subhasta per ordre judicial, essent descrita com: «consta de bajos con una tienda y un almacen con sus cuadras detrás y cuatro pisos de una habitacion el primero y los demás dos, y terrado, ocupando dicha casa y demás dependencias, una estension de seiscientos trenta y tres metros cincuenta y cinco decímetros cuadrados».[16]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Artigas i Vidas i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Joaquim Sancho. Sant Pere Més Alt, 2. Enderrocar i reedificar de 4 pisos». C.XIV Obreria C-104. AHCB, 09-10-1829.
- ↑ Diario de Barcelona, 27-09-1852, p. 5809.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 2. AMCB, 1853.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 26, 36.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 243, 318.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2º parte, 1842, p. 56.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 03-12-1866, p. 2757.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Diario de Barcelona (edición mañana), 06-09-1876, p. 9889-9891.
- ↑ Els nous ravals igualadins (1745-1835). Publicacions de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, 2015, p. 132, 141 (L’Arxiu, 2).
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 212.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 247.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 25-11-1863, p. 10755.
- ↑ Diario de Barcelona, 28-05-1876, p. 6223.
- ↑ Diario de Barcelona, 08-04-1877, p. 3876.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 359-360. ISBN 9788491562160.
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 100.