Casa-fàbrica Vernis-Cantarell
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Mònec, 14 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 Alçat de la casa de Francesca de Paula Vernis al carrer d'en Mònec (1835)
| ||||
,_baixos.jpg)
La casa-fàbrica Vernis-Cantarell és un edifici situat al carrer d'en Mònec, 14 de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els del districte de Ciutat Vella.[1]
Història[modifica]
El 1779, el fabricant de teixits de llana («paños») Vicenç Vernis (o Vernís) va demanar permís per a obrir una finestra a la seva casa-fàbrica del carrer d'en Mònec,[2] i el 1804 va sol·licitar una llicència per a eixamplar-ne la porta principal.[3] El 1786, la seva fàbrica va merèixer els elogis del viatger anglès Joseph Townsend:
| « | El procés de fabricació que més em va satisfer va ser el que va posar en pràctica en Vicenç Vernis per a l’elaboració de teixits de llana. Ocupa 350 treballadors en la manufactura de roba destinada a Hispanoamèrica, regió que és de fet destinatària de la major part dels productes fabricats a Barcelona, excepte algunes sedes que, junt amb el cognac, passen de contraban a través de Guerseney fins a Anglaterra. Té una màquina molt compacta i elegant per debanar i enrotllar l’estam, que només requereix una nena per manejar 80 bobines, mentre una altra posa tot el procés en moviment alhora que es dedica a teixir. Aquesta nena, asseguda sobre un banc, mou amb els peus una roda vertical que, mitjançant una roda dentada fixa sobre l’altre extrem del mateix eix, mou la roda horitzontal i així fa girar els fusos. Quan una de les nenes es cansa, l’altra la relleva.[4] | » |
El 1829, Lluís Cantarell figurava en el Padró General amb una fàbrica de teixits amb 32 telers al carrer d'en Mònec, 13 (antic),[5] un casal propietat de Francesca de Paula Vernis on el 1835 s'hi va obrir una finestra, segons el projecte del mestre d'obres Francesc Ubach.[6][5] El 1842, Cantarell figurava com a titular d'una fàbrica de teixits de cotó i mescla al carrer d'en Mònec, 17 (antic),[7] època en què l'antic edifici fou enderrocat per a construir un de nou de planta baixa i quatre pisos, amb una «quadra» en forma d'«U» a l'interior d'illa. Segons les «Estadístiques» de 1850, la fàbrica estava equipada amb 30 telers senzills, 22 de compostos, i donava feina a 82 obrers.[5]
El 1857 hi havia Josep Cantarell,[8] que compartia les instal·lacions amb Francesc Vilumara i Saus (vegeu casa-fàbrica Vilumara).[9] El 1863 hi havia les societats Gendre de Cantarell i Cia: «Mónach, 14. Fábrica de tejidos de algodon y seda. Pañuelos de crespon, de todas clases. Espediciones á todas partes. Yerno de Cantarell, y comp.»[10] i Pujol i Bau: «Mónach, 14. Fábrica de tejidos de algodón de Pujol y Bau. Inglesinas. Muletones. Tartanes. Pan-pobre. Semipanas. Piqués, pintados y otros tejidos. Espediciones á todas partes.»[11]
A finals del segle xix i principis del xx hi havia la litografia de Prim Fàbregas[12][13] i la fàbrica de bosses de paper i impremta de Jeroni Castany.[14][15][16] A mitjans del segle xx hi havia la litografia d'Atili Tozzi, la fusteria d'Antoni Tozzi, el taller d'orfebreria d'Hipòlit Vallès[17] i la draperia d'Emilià Alià.[18]
Referències[modifica]
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Vicenç Vernis. «Mònec. Obrir tres balcons». C.XIV Obreria C-20/1779-136. AHCB, 19-07-1779.
- ↑ Vicenç Vernís. Fabricant de teles. «Mònec. Casa i fàbrica. Eixamplar la porta principal». C.XIV Obreria C-95/1804-162. AHCB, 27-09-1804.
- ↑ Townsend, Joseph. A Journey Through Spain in the Years 1786 and 1787, vol. I, 1791, p. 143.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-122, 23-7-1835.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 56, 59.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 136, 315.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 243.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administración, 1863, p. 448, 1057.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administración, 1863, p. 52, 451, 609, 786, 817, 898, 930, 1048, 1054.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 75.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 256.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 274.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1898, p. 874.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1911, p. 1419.
- ↑ Hipólito Vallès. «Mònec 14. Permís per a instal·lar un motor d'explosió». Q122 Activitats 102261. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1954.
- ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 140.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 155-157. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 91.