Casa-fàbrica Cantarell
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Basses de Sant Pere, 26, Rec Comtal, 2 i Ocells, 1 bis | |||
| ||||
La casa-fàbrica Cantarell és un edifici situat als carrers de les Basses de Sant Pere, 26, Rec Comtal, 2 i Ocells, 1 bis de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els del districte de Ciutat Vella.[1]
Història[modifica]
El 1733, el tintorer de draps de llana Lluís Cantarell va sol·licitar l'establiment d'una palanca sobre el Rec Comtal.[2] L'ofici fou continuat pel seu fill Jacint i el seu net Lluís Cantarell i Roure,[3][4] que el 1752 es va casar amb Cecília Pujol i Prunés,[5][4] germana del comerciant Ramon Pujol i Prunés (vegeu Passatge de les Manufactures),[3] amb qui el 1756 va formar la societat Cantarell, Pujol i Cia, dedicada a la fabricació d'indianes.[3][6] El 1763 tenien un prat de blanqueig a Sant Martí de Provençals,[7] i el 1777, va demanar permís per a reformar la seva casa, remuntar-hi un tercer pis, posar balcons al segon, així com guardarrodes i estenedors.[8]
Segons Thomson, la fàbrica va fer fallida el 1779, però el 1783 tornava a estar en activitat amb 30 telers.[6] El 1786 tenien 485 treballadors, dels quals 131 eren nens.[6] Tanmateix, l'inici de la Guerra Gran el 1793 va estroncar-ne la trajectòria, i el 1795 va fer fallida.[6] Aquell mateix any, es van segregar les finques núms. 5 i 9 del carrer d'en Cortines, establertes en emfiteusi als pellaires Josep Grilló[9][4] i Lluís Ribas,[10][4] respectivament, i el 1796, Lluís Cantarell va posar en venda la finca, la palanca sobre el Rec i els censos per a pagar els creditors.[11] El 1807, ell i el seu fill Jacint Cantarell i Pujol vengueren la finca núm. 24 del carrer de les Basses de Sant Pere a Salvador Solà.[12][4]
La propietat fou heretada per les germanes Maria Paula (casada amb el també tintorer Jaume Aimar), Ramona, Cecília (o Maria) Antònia i Maria Francesca Cantarell i Pujol.[13] El 1856, els seus descendents, encapçalats per Lluís Sala i Cantarell, van vendre la finca a l'argenter i joier Josep Carreras i Aragó[4][13] (1828-1868),[14] que la faria reformar el 1862 (data que figura a la reixa sobre la porta de l'escala de veïns). Posteriorment, passà a mans del seu fill Josep Rafael Carreras i Bulbena (1860-1931).[15]
Referències[modifica]
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Autos sobre establecimiento solicitado por Luís Cantarell, tintorero, vecino de Barcelona, de una palanca en el Rec Comtal, cerca de la calle Sant Pere més Baix». REAL PATRIMONIO, BGRP, Procesos 1733, nº 1, Nn. ACA, 1733.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Molas Ribalta, Pere. Los gremios barceloneses del siglo XVIII: la estructura corporativa ante el comienzo de la revolución industrial. Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1970, p. 424.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 AHPB, notari Joaquim Fontrodona, manual 1.326/7, f. 71-95v, 22-3-1856.
- ↑ AHPB, notari Sebastià Prats, 23-6-1752. Capítols matrimonials de Lluís Cantarell i Cecília Pujol.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Autos sobre establecimiento solicitado por Ramón Pujol y Prunés y Luís Cantarell, ambos comerciantes de Barcelona, del uso de aguas en Sant Martí de Provençals, territorio de Barcelona». REAL PATRIMONIO,BGRP, Procesos 1763, nº 5, Aq. ACA, 1763.
- ↑ «Lluis Cantarell. Tintorer de draps. Plaça de Sant Pere. Afegir un pis, posar balcons, obrir portes, posar estenedors i guarda-rodes». C.XIV Obreria C-13/1777-8. AHCB, 20-01-1777.
- ↑ AHPB, notari Francesc Joan Elias, 24-5-1795.
- ↑ AHPB, notari Francesc Joan Elias, 6-7-1795.
- ↑ Diario de Barcelona, 03-03-1796, p. 256.
- ↑ AHPB, notari Josep Gualba i Roig, 5-4-1807.
- ↑ 13,0 13,1 Diario de Barcelona, 08-08-1862, p. 7038-7039.
- ↑ «Família Carreras». Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d'Art i Arqueologia a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 354.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 155-157. ISBN 978-84-9156-216-0.
- López Pérez, Fàtima; Vilumara i Lamarca, Josep Maria. «Les fàbriques Pujol i Cantarell, Escuder i Vilumara». A: El Quarter de Sant Pere: Història d'un barri amagat de Ciutat Vella. Ajuntament de Barcelona, Viena Edicions, 2014, p. 75-91.