Casa Narcís Deu
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | 1898 | |||
| Ús | centre cultural i alberg | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | les Corts (Barcelonès) | |||
| Localització | Joan Gamper, 30 i Numància, 149-151 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 2000 | |||
| Id. IPAC | 30212 | |||
| Id. Barcelona | 2033 | |||
La Casa Narcís Deu és un edifici del barri de les Corts de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment hi ha un centre de cultura, esplai i alberg juvenil de la fundació Pere Tarrés.
Descripció[modifica]
Es tracta d'un palauet unifamiliar aïllat de planta rectangular, envoltat de jardí.[2] Consta de planta baixa, dues plantes i terrat transitable. Aquesta regularitat només es trencada per una torre d'una planta més a la façana nord, i una tribuna que ocupa les dues plantes baixes a la façana sud. La finca està rodejada per una tanca realitzada amb trams de paredat de pedra i maó vist i trams de reixa de ferro forjat, amb pilars distribuïts regularment que tenen decoracions vegetals.[2]
La façana principal, afrontada al carrer de Numància, es troba estructurada en cinc eixos verticals de ritme regular formant una composició axial al voltant de l'accés principal. Per arribar a l'accés cal pujar un tram d'escales balustrades. El replà de l'escala anterior a l'accés esta cobert pel voladís del balcó de la primera planta pis, sustentat per dos columnes amb capitells esculturats i tancat per una balustrada de pedra. La resta d'obertures d'aquestes dues plantes presenten balcons ampitats amb reixes de ferro forjat. La planta superior en canvi presenta una tribuna amb finestres triforades a l'eix central i geminades als altres. Una cornisa en voladís sustentada per permòdols decorats dona pas al terrat. Aquest està tancat per una balustrada de pedra artificial, en la qual s'alternen trams cecs amb trams calats de decoració geomètrica que es va repetint.[2]
Les obertures i tancaments estan realitzats amb pedra, presentant elements classicistes com les falses columnes que emmarquen les finestres de la segona planta, frontons damunt dels balcons de la planta principal, el fris situat als eixos d'obertures entre la planta baixa i la principal, etc.[2] El parament de les façanes esta recobert per estuc i esgrafiats amb sanefes i plafons situats entre les obertures del segon pis, tots ells d'una estilitzada temàtica vegetal. Destaquen les reixes de ferro forjat dels balcons de la planta principal i les reixes que donen al carrer Numància.[2]
Història[modifica]
Va ser construïda l'any 1898 per Narcís Deu i Mata, un industrial dedicat a la destil·lació d'aiguardent molt vinculat a l'antic poble de les Corts de Sarrià (vegeu Can Deu), segons el projecte del mestre d'obres Pere Bruguera. El 1946, el sacerdot Pere Tarrés, metge de professió, n'encarregà la reforma a B. Llongueras per a adaptar-la a clínica de malalts infecciosos. Hi va viure fins a la seva mort el 31 d'agost del 1950.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa Narcís Deu. Actual Institut Pere Tarrés». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Casa Narcís Deu (Fundació Pere Tarrés)». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Narcís Deu |
- «Casa Narcís Deu». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.