Casa Vídua de Guarro
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Antoni Puig i Gairalt | |||
| Construcció | 1926 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Ample, 46 i Marquet, 1 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 50929 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 55 | |||
La Casa Vídua de Guarro és un edifici situat als carrers Ample i de Marquet de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció[modifica]
És un edifici d'habitatges de renda amb la façana principal al carrer Ample i la lateral al carrer de Marquet, i consta de planta baixa i 5 pisos.[2][3]
Els baixos estan ocupats per dos locals comercials, el vestíbul d'accés i la porteria. L'escala de veïns està centralitzada, amb dos petits celoberts a davant i a darrera. L'altre celobert es situa a la paret mitgera.[2] El número d'habitatges per plantes va creixent de baix a dalt: així, el principal i el primer pis en tenen 2, el segon i el tercer en tenen 3, i el quart en té 4.[2] Tanmateix, la distribució interior és quelcom irregular i està supeditada a la composició de les façanes, on l'arquitecte va jugar amb la distribució de les obertures, de formes i dimensions diverses, creant uns ritmes imprevistos de variades simetries.[2]
La influència de l'arquitectura del Renaixement italià, especialment dels palaus de Florència, és palesa en la cornisa, una al·lusió irònica a elements clàssics molt geometritzats, i els motius geomètrics a les cantonades recorden la mamposteria de les construccions tradicionals catalanes. Aquests es repeteixen al voltant de la porta principal, com una versió estilitzada dels aborsonats barrocs. Les finestres petites i seguides del quart pis recorden les galeries de l'arquitectura civil catalana, i les baranes dels balcons es poden inscriure en les estilitzacions geomètriques de l'Art déco.[2][3] Tot plegat dóna a aquest edifici un caràcter singular en què es barregen el corrent vernacular i italianitzant del Noucentisme amb les tendències parisines de l'època (de fet, el 1925 Antoni Puig i Gairalt hi visità l'Exposició de les Arts Decoratives).[2]
Història[modifica]
En aquest indret hi havia el magatzem del fabricant de paper Josep Guarro i Calvet,[4] que el 1848 va obtenir de Maria Daroca, vídua de Miquel Fortuny (que fou propietari del molí paperer del Carme a Capellades) l'establiment enfitèutic de la propietat:[5][6] «Ancha 46, Depósito de la fábrica de papel de D. José Guarro y Calvet. Papel á mano para escribir, de todas clases, de la fábrica sita en Gélida (Capellades). Espediciones á todos puntos.»[7]
Fou succeït pel seu fill Wenceslau Guarro i Menor,[8][9] casat amb Camil·la Casas i Jover.[10] El 1922, ja vídua, va encarregar a l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt el projecte d'un nou edifici,[11] però va morir el 1924[12] sense veure acabada l'obra, enllestida el 1926 pel seu fill Lluís Guarro i Casas.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa Lluís Guarro». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Suàrez i Vidal, 1993, p. 159-160.
- ↑ 3,0 3,1 «Casa Vídua de Wenceslao Guarro». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 45.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 09-05-1863, p. 4197-4199.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 182, 235.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 449, 565, 850.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 514.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 96.
- ↑ Anuario-Riera, 1898, p. 121.
- ↑ «Camila Casas. Ample 46. Construir una casa». Q127 Foment 2/1923. AMCB, 1922.
- ↑ La Veu de Catalunya. Diari catalá d'avisos, noticies i anuncis, 05-02-1924, p. 1.
Bibliografia[modifica]
- «300 anys, Gelida i Can Guarro». 1998 Can Guarro.
- Suàrez, Alícia; Vidal, Mercè. Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Vídua de Guarro |
- «Casa Lluís Guarro». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.