Casa a la plaça Major i carrer Ferrerons (Olot)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle xix Final | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Altitud | 437 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Olot (Garrotxa) | |||
| Localització | Pl. Major - c. Ferrerons | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 10223 | |||
La casa a la plaça Major i carrer Ferrerons d'Olot (Garrotxa) és una obra eclèctica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
La casa està situada al xamfrà que uneix la plaça Major amb el carrer dels Ferrerons. És de planta rectangular i el seu mur s'organitza, verticalment, en baixos, quatre pisos i dos terrats.[1]
Els baixos s'han alterat per donar cabuda als locals comercials que acullen. El primer i segon pis disposen d'un boínder cadascú -que queden un damunt l'altre sense separació- emmarcat per dos balcons, un a cada costat de la galeria. El tercer pis té tres balcons i el quart tres finestres essent el primer terrat amb balustrada damunt d'ell. A aquest terrat hi ha un badiu amb pilastres i també té un terrat damunt seu amb balustrada.[1]
Història[modifica]
Durant el segle xvi la ciutat d'Olot va viure uns moments de gran prosperitat econòmica; molts immigrants de remença arribaren a la vila i el creixement urbà es va fer necessari. S'edificaren al carrer Major -antic camí que comunicava l'església del Tura amb la l'església parroquial de Sant Esteve-, el carrer de Sant Rafael i la plaça Major.[1]
Durant els segles XVIII, XIX i XX es van fer moltes reformes als carrers esmentats i adjacents penetrant l'estil neoclàssic i l'eclecticisme, encara que damunt de tot s'imposaren el modernisme i el noucentisme.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa a la plaça Major i carrer Ferrerons |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Casa de la plaça Major - carrer Ferrerons». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2016].