Castell de Bendinat
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Bendinat  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neogòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Mallorca | |||
| Calvià | ||||
| ||||
El Castell de Bendinat es troba a la localitat homònima del terme municipal de Calvià, a Mallorca, envoltat pel camp de golf de Bendinat, vora la Cala Brogit.[1]
Història
Fou on el rei Jaume I acampà amb el seu exèrcit per passar la nit, després d'una cruenta batalla. El castell fou construït el segle XIX per Pere Caro i Sureda, Marqués de la Romana. D'estil neogòtic, el castell es construí imitant els castells centreeuropeus.
Bendinat és una antiga alqueria islàmica, documentada al segle XIII amb el nom Bendinex. El seu significat podria ser traduït com a ‘fill del barbamec’; la partícula 'ben', com 'bini' ens indicaria una alqueria de tipus clànic.
A manera d'etimologia popular, i sense gaire fonament històric, la llegenda vol fer creure que el rei En Jaume, en plena campanya de conquesta de Mallorca, el setembre de 1229, hi pronuncià la frase "Hem ben dinat". Més probablement, el rei sopà per aquests redols, concretament a la tenda d'Oliver de Térmens, com ens indica la Crònica o Llibre dels Feits del Rei En Jaume.
Des del segle XV la possessió era propietat de la família Burgues. Així, l'any 1507 Francesc Burgues era propietari de l'alqueria Bendinat i de les possessions de Santa Eulàlia i Son Boronat. Segons una cita documental de l'any 1590, aleshores dona Isabel Burgues, cònjuge del senyor Bernat de Boixadors, de Barcelona, capbrevà l'alqueria de Bendinat i la muntanya avui anomenada na Burguesa, que recentment havia estat agregada a la possessió (Ensenyat: 1919, p. 229).
Al segle XVII passà dels Burgues als Sales, ja que l'any 1666 Jerònim de Sales i de Verí guanyà el plet als Pacs-Boixadors sobre l'heretat dels Burgues. En aquesta època era una possessió important pel que fa a producció agrícola, però només tenia unes rústiques cases i dependències pageses.
La finca passà als Caro, marquesos de la Romana, quan Pere Caro i Sales heretà la seva mare, Dionísia de Sales i Boixadors, propietària de la possessió. Joaquim M. Bover ressenya la situació de la propietat l'any 1850: "El Exmo marqués de la Romana, como sucesor de la casa de Salas, y esta de Da. Beatriz Burgues, tiene la alquería Bendinat, el monte de na Burguesa, y la casa de esta familia, que és la del Casino Palmesano" (Bover, J. M.: Nobiliario mallorquín, p. 81).
L'any 1855, a la mort del seu pare, heretà la finca Pere Caro Àlvarez de Toledo (1829-1888), V marquès de la Romana (que adoptà el nom de Maza de Lizana per accedir a l'herència d'un important mayorazgo peninsular), casat amb l'aristòcrata hongaresa Elisabeth Szécsény Zichy-Ferraris a Viena el 1848. Aquest matrimoni fou el patrocinador del castell neogòtic de Bendinat. Les obres degueren començar alguns anys després de 1855, i ja estaven acabades el 1867 (Murray-Llabrés-Pasqual, 108). Aquesta nova i sumptuosa residència fou la més preuada pels marquesos, informació que ja recull l'Arxiduc Lluís Salvador. Però, pocs anys després de la inauguració del castell, els marquesos es traslladaren a viure fora de Mallorca, després de vendre totes les propietats a l'illa. Possiblement abandonaren l'illa per motius polítics, ja que el marquès era un actiu militant carlí (J. Llabrés: BSAL, 60-62).
El 24 de novembre de 1876, el marquès de la Romana, Pedro Maza de Lizana, anteriorment Caro i Alvarez de Toledo, va vendre Bendinat a Joana-Adelaida Dameto i de Verí, futura comtessa de Peralada i esposa de Ramon Despuig i Fortuny, qui l'any 1884 serà comte de Montenegro. En la data de la transacció, la finca tenia 2.800 quarterades d'extensió i s'escripturà per un valor de 123.000 lliures (Murray-Llabrés-Pasqual, 108). Amb la mort de la comtessa, el 1899, la finca correspongué a Josep Despuig i González de Valbuena. El 1990 era de Fernando Truyols i Morell. L'any 2005 els Truyols varen vendre la finca a la Fundación Astroc, que hi ha impulsat activitats culturals, especialment d'exposicions artístiques.
Referències
- ↑ «Castell de Bendinat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.