Castell de Gallifa
41° 41′ 17″ N, 2° 6′ 41″ E / 41.68806°N,2.11139°E
El castell de Gallifa, és una petita fortificació que fou el centre històric i jurisdiccional del terme a l'edat mitjana i que es troba sobre la plana que acull l'actual població de Gallifa.
El castell està sobre un turó escarpat de 600 m. d'alçaria i era un planell fortificat per muralles i dos portals, l'un a ponent i l'altre a llevant, ambdós amb torre de guaita.
En recents excavacions han aparegut unes muralles ibèriques datades al segle VIII aC, que indiquen una ocupació estable del territori. però les primeres notícies documentades del castell són de l'any 999.
Originàriament pertanyia al comte de Barcelona, que el tenia encomanat a la família Gallifa, nom que varen adoptar del castell. Són coneguts des del 1060 amb un Ramon, fill d'Adaltrudis, casat amb Rodlendis. El succeí el seu fill Bernat Ramon de Gallifa, que era també castellà del castell de Clarà, a Moià. Mort Bernat Ramon, entorn del 1115, el van heretar els seus fills Ramon Bernat, que s'intitulà també de Maçanet, i Rodlendis, casada amb Guillem Humbert de Rocafort. El 1348 apareix com senyor del castell Bernardo de Guasius de Petra. Del 1357 al 1564 fou ocupat pels Centelles, data en què els homes de Gallifa compraren la seva llibertat al rei Felip II pel preu de 10.000 sous.El castell va perdre el seu caràcter de fortalesa al segle XVI per esdevenir només el centre de la parròquia de Santa Maria del Castell a partir dels segles següents.
Santa Maria del Castell
L'església romànica de Santa Maria del Castell del segle XI, està construïda al punt més alt de la plana interior del castell i està documentada el 1060. És d'una nau amb absis amb un pis fortificat aixecat amb espitlleres contruït el segle XIV que constituïa un últim recurs de la resistència dels habitants del castell. Fins el 1860 fou parròquia d'una part del terme, funció que compartia amb l'església de Gallifa. La imatge de la mare de Déu de l´ermita del castell (segle XIX), es va fer malbé durant la guerra civil espanyola (1936-1939).
Santuari ecològic de Gallifa
El 1985, el rector de Gallifa, mossén Josep Dalmau, inicià la reconstrucció de l´ermita romànica. Al no disposar d'una imatge per a l'ermita, el col·leccionista Jesús Prujà lí oferí una imatge de talla d´una Mare de Déu del segle XI, que havia trobat a les golfes d'una masia dels voltants d'Olot. D´aquesta imatge no se'n coneix ni el nom ni l´origen. Mossén Dalmau l'acceptà, rebatejant-la amb l´advocació de la Mare de Déu de l´Ecologia. Un cop restaurada l'església, l'indret fou convertit en un espai d'encontre i defensa dels valors ecològics des d'una perspectiva cristiana. A l'interior del perímetre de l'antic castell hi ha un parc amb multitud d'icones evocatives dels valors de l'ecologia i el muntanyisme.