Castelladral
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Comarca | Bages | |||
| Municipi | Navars  | |||
| Dades històriques | ||||
| Festa patronal | Primer diumenge de maig, Aparició de Sant Miquel | |||
El poble de Castelladral ocupa la part central i més elevada del terme municipal de Navars, des de la riera de Sant Cugat o del Tordell fins a la vall dels Gitanos, per on discorre la riera d'Hortons.
El poble fou l'antic cap del municipi de Navars, al qual donà nom fins abans del 1960.[1] Aquests paratges foren habitats ja d'antic, però la cita escrita més antiga de Castelladral és del 941.[2] Llavors formava un castell sota el domini dels comtes de la Cerdanya,[3] que el 1118 heretaren els de Barcelona i finalment anà a mans de la família Peguera. El terme d'aquest castell se subdividí més tard en tres districtes o quadres: Valldeperes, Orriols i la Capçada.
Castelladral també és parròquia d'antic, sota l'advocació de Sant Miquel. Les esglésies de Santa Fe de Valldeperes[3] i de Sant Joan d'Orriols passaren a ser-ne sufragànies. El poblament és dispers, si bé en els segles XVII i XVIII es formà un petit nucli de cases al peu del turó del Castellot, on hi havia hagut el castell. Destaquem pel seu interès i importància els masos: la Capçada, la Rovira, el Castell, Puig-gròs, la Garriga, Solivella, la Serra i les Comes. En el terme de Castelladral s'hi troba la tomba de Castelladral o del lladre traïdor d'estil romànic.[3] En la primera meitat del segle xix es constituí l'actual municipi; llavors Castelladral en fou la capital i li donà el nom. Aquesta situació canvià en els anys vint del segle XX quan la capitalitat passà a Navars.
En els nostres dies, l'Associació de Veïns i Amics de Castelladral està duent a terme la rehabilitació i reanimació del nucli central del poble. També procura la modernització dels serveis rurals amb la construcció d'un Alberg de Joventut.
Sant Miquel de Castelladral[4][modifica]
Aquesta església és fruit de dues èpoques; és un edifici romànic del segle xi profundament transformat a principis del segle xvii. La major part de les parets exteriors són romàniques; en destaquen unes arcuacions llombardes a migdia. Per dins és d'estil gòtico-renaixentista. A mitjan segle xviii s'aixecà el seu campanar. Ben conservada i en culte.
.jpeg)
Santa Magdalena de Puig-gròs[5][modifica]
Capella romànica del segle xi, convertida en habitatge el segle xvii. Mig enrunada.
Sant Joan d'Orriols[modifica]
És un edifici d'origen romànic totalment reformat. No està en culte.
Capelles particulars de masos[modifica]
- La Sagrada Família de la Rovira: data del 1896.
- La Immaculada de Puig-gròs: fou construïda el 1619.
- Sant Isidre de la Llastanosa: és del 1878.
- La Mare de Déu del Carme de la Capçada: segle XIX; decoració pintada d'estil modernista.
- El Castell de Solivella: és al sud del mas Puig-gròs. Era una "domus" o casa forta de la família Olivella, citada ja el segle xii. Es conserva part de les dependències subterrànies i un bon llenç de paret amb una finestra gòtica.
Dolmen de les Comes[modifica]
És un megàlit de cambra simple, reconstruït.
Festa de l'Arrossada[modifica]
Té lloc el segon diumenge de març. És una festa creada l'any 1984 amb motiu de la fundació de l'Associació de Veïns i Amics de Castelladral. És la trobada anual d'aquesta agrupació, que treballa per a revitalitzar i modernitzar aquest poble del municipi. Als inicis s'hi organitzaven dues Curses Atlètiques i, des del 1989, Caminades Populars des de Casserres i des de Navars, des del 2006 es fa una caminada popular anomenada ruta de la Natura. L'acte central és el dinar; es prepara una voluminosa paella d'arròs per a un miler de comensals a càrrec del grup Pi Tort de Palà de Torroella.
Festa Major[modifica]
Té lloc al primer diumenge de maig, Aparició de Sant Miquel. Antigament es ballava el típic Ball de Cascavells.[6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castelladral |
- ↑ «Castelladral». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Salrach i Marés, Josep M. Catalunya a la fi del primer mil·lenni. Pagès, 2004, p. 61. ISBN 8497660935.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Navàs». A: Catalunya Romànica: XI El Bages. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 339-352. ISBN 84-85194578.
- ↑ «Sant Miquel de Castelladral». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 novembre 2014].
- ↑ «Santa Magdalena de Castelladral». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 novembre 2014].
- ↑ Balaguer Riera, Núria. Les caramelles de Súria. Súria: Ajuntament de Súria, 2016, p. 398 (Temes de Súria ; 8). ISBN 9788460862390.