Catgut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Corda de violoncel feta de budell animal.

En cirurgia, el catgut és una mena de fil estèril fet a partir dels budells de diversos mamífers (ovella, cabra, bou, ...) emprat per a suturar i que és fàcilment reabsorbible.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Malgrat les aparences (en anglès, cat significa gat i gut significa budell) el catgut no s'ha fabricat mai a partir dels intestins de gat (fora d'algun cas excepcional i anecdòtic). Segons alguns experts, "catgut" derivaria de kitgut o kit string, amb el significat de "corda de violí" (de kit, antiga denominació de fiddle, violí en anglès).[2]

El significat modern de l'expressió catalana "catgut" (que ve de l'anglès i que significa, literalment, "budell de gat") és clar i no presenta cap problema. El terme anglès "catgut" és més ampli i pot referir-se a les cordes per a instruments musicals, usades també en altres àmbits (cordes d'arc, cordes usades en rellotges i màquines...).

També és relativament freqüent l'ús, en anglès, de catgut en substitució de silkworm gut, corresponent al pèl de cuc català.

Catgut en cirurgia i traumatologia[modifica | modifica el codi]

Joseph Lister fou el pioner en l'ús del catgut com a fil de sutura en cirurgia. Aquest avenç important fou eclipsat per altres aportacions seves, encara més notables.[3] El catgut ha estat reemplaçat per polímers sintètics absorbibles com l'àcid poliglicòlic (Dexon, Safil), la poliglactina 910 (Vicryl) i polidioxanona (PDS II). No s'utilitza en absolut per a la cirurgia humana en alguns països; així a Europa i Japó, les sutures intestinals han estat prohibides a causa de la preocupació de que podrien transmetre l'encefalopatia espongiforme bovina (EEB o malaltia de les vaques boges), encara que els ramats d'on es s'extreu el catgut tinguin certificats d'estar lliures d'EEB.

Cordes per a instruments musicals[modifica | modifica el codi]

Article principal: Corda (música)

La fabricació de cordes per a instruments musicals a partir dels intestins d'alguns mamífers ("catgut" en anglès, però no en català) està documentada des de temps molt antics. En troballes arqueològiques corresponents a l'antic Egipte i Babilònia s'han trobat instruments amb cordes de budell (amb una integritat gairebé funcional: resistien una certa tensió i podien vibrar i "sonar").

En l'Antiga Grècia i la Roma clàssica se seguiren usant les cordes de budell en instruments musicals. I el mateix es pot dir de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc. De fet, fins a la invenció de la corda de piano primer, i el descobriment de fibres sintètiques (niló, perló, ...) les cordes fabricades a partir d'intestins de mamífers tingueren una part important en la música. En els temps actuals hi ha un ús minoritari però molt significatiu en instruments per a concerts de música d'època (medieval, barroca,...).

Cordes musicals en terres catalanes[modifica | modifica el codi]

D'acord amb la gran influència en el desenvolupament d'alguns instruments dels territoris de parla catalana (viola d'arc, viola de mà, guitarra, ...), la fabricació de cordes musicals assolí un gran nivell en la baixa Edat mitjana i el Renaixement en aquelles terres. Hi ha documentació i algunes referències al respecte (des de l'any 1324, reglamentant la qualitat de les cordes fabricades).[4] Les cordes catalanes eren exportades i apreciades arreu.

Les "cordes catalanes"[modifica | modifica el codi]

Alguns experts coincideixen en interpretar les cordes "Catlins" o "Catlines" dels llaüts del Renaixement com a "cordes catalanes". Això indicaria el paper pioner dels regnes catalans en la fabricació dels elements indicats i la seva exportació.

En ambients musicals i comercials les cordes per a instruments es designaven pel seu lloc de procedència (Romans, Minikins, Lyons, Pistoys, Catlins,...).[5] Segons altres fonts, la dificultat o impossibilitat d'importar "catlins" va provocar modificacions en els instruments en èpoques determinades, fins que hi hagué altres fabricants.[6]

Les "cordes catalanes" s'empraven per a notes baixes i es muntaven com les cordes més gruixudes en un llaüt. Això responia a una dificultat tècnica (cal una corda amb molta massa però que vibri i soni amb certa potència) que només les cordes catalanes de l'època podien donar. (Hi ha diverses interpretacions del "secret" de les cordes catalanes: el trenat, el banys amb sals de metalls pesants,...). Posteriorment (i encara en l'actualitat) hi ha tendència a oblidar el passat. Expressions conegudes i populars com "Venetian catlins" inciten a pensar que el nom de "Catlins" no derivava d'una regió geogràfica.

Alguns documents indiquen que (en l'Edat mitjana i Renaixement) els centres primers i més importants de cordes musicals coincidien amb centres de producció de seda.[7]

Les "cordes catalanes" haurien donat nom a una mena de cordes musicals. Posteriorment el significat evolucionaria a partir de la funció i les diferents (?) solucions tècniques.[8]

Cordes de budell en altres usos[modifica | modifica el codi]

Raqueta de tennis[modifica | modifica el codi]

L'article Jeu de paume recull un testimoni de Joan Lluís Vives comparant les cordes de les raquetes d'aquell joc als bordons de budell de les guitarres (o potser dels llaüts; "testudine") .[9] Les exigències d'una raqueta de tennis pel que fa a l'encordat determina que les cordes de budell d'animal siguin molt adequades per a aquest ús.

Llinyes de pesca[modifica | modifica el codi]

Els fils emprats en la pesca (llinyes) són actualment de materials sintètics (niló i altres). Abans de la popularització dels polímers artificials els fils més freqüents eren cordills de fibres naturals, principalment de cànem. Hi ha referències notables pel que fa al seu ús en èpoques relativament recents.[10] Des de temps molt antics, l'ham i la llinya podien anar units per un tros de fil de pèl de cuc o pèl de cuca, un fil molt resistent i relativament transparent. Així, suposadament, el peix només veia l'ham i l'esquer per ser el pèl de cuc pràcticament invisible dins l'aigua. (Una referència anecdòtica és la de Samuel Pepys al pèl de cuc, anomenat "minikin", per les cordes de Munic per a instruments musicals. Segons alguns es tractaria de "silkworm gut" - pèl de cuc- mentre que altres opinen que eren de "budell vernissat").[11][12]

Abans de la introducció del pèl de cuca, els braçolins[13] ("leaders" en anglès) "invisibles" que unien l'ham i la llinya, es feien de crin de cavall de color blanc.

Pèl de cuc[modifica | modifica el codi]

El pèl de cuc o pèl de cuca és un fil molt resistent i imputrescible fabricat a partir del "budell" o les glàndules del cuc de seda. En molts centres productors de seda hi havia una indústria complementària que subministrava el fil indicat. El pèl de cuc s'utilitzava també com a fil de sutura en cirurgia.

Just abans del declivi, per aparició de fils sintètics, una regió important en la producció de "hijuela" (pèl de cuc) fou Múrcia.[14][15][16]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catgut Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Catgut». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Etimologia de "catgut" en anglès.(anglès)
  3. Article sobre sutures amb catgut.(anglès)
  4. Antonio Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. en la imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779, p. 2– [Consulta: 27 abril 2011]. 
  5. Detalls sobre cordes de budell per a llaüts.(anglès)
  6. Origen català de les cordes "Catlins". Producció a Barcelona.(anglès)
  7. Primers centres productors de cordes musicals. Començament del s.XVI: Barcelona, Munchen i Bruxelles.(anglès)
  8. Don Michael Randel. The Harvard concise dictionary of music and musicians. Harvard University Press, 29 November 1999, p. 716–. ISBN 9780674000841 [Consulta: 21 abril 2011]. 
  9. Juan Luis Vives. Diálogos de Juan Luis Vives. por la Viuda de Barco Lopez, 1817, p. 352–353 [Consulta: 28 abril 2011]. 
  10. The Old Man and the Sea; Ernest Hemingway : "...good Catalan cordel...".(anglès)
  11. Article sobre el catgut i el "silworm gut" en cordes musicals. Pàg. 30/44.(anglès)
  12. "Minikins" vernissats per a pescar.(anglès)
  13. Enferir. Definició.
  14. L. Álvarez Munárriz. Antropología de la Región de Murcia. Editora Regional de Murcia, 1 January 2005, p. 311–. ISBN 9788475643229 [Consulta: 25 abril 2011]. 
  15. Francisco José Flores Arroyuelo; Antonino González Blanco. Cultura y sociedad en Murcia. EDITUM, 1993, p. 216–. ISBN 9788476844045 [Consulta: 25 abril 2011]. 
  16. Mariano Ruiz-Funes García. Derecho consuetudinario y economía popular de la provincia de Murcia. Editora Regional de Murcia, 1916, p. 236–. ISBN 9788450085525 [Consulta: 25 abril 2011].