Causalitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte. És a dir, és la relació establerta entre els esdeveniments, objectes, variables, o estats de l'assumpte del què es tracti. La causa precedeix cronològicament a l'efecte. Sempre que es tornin a repetir les mateixes causes es tornaran a produir els mateixos efectes, no obstant això no implica que sempre que es produeixi un efecte B, hagi estat la mateixa causa A la que l'ha 'causat'.

David Hume va negar el concepte de causalitat, ja que segons ell només per associació de dos esdeveniments que acostumen a succeir alhora la ment infereix la idea de causa, que no té cap prova real (no hi ha impressió o captació de la causa, solament dels dos fets). L'home, però, accepta que existeix aquest concepte abstracte per poder fer inferències i prediccions tant a la seva vida quotidiana com a la ciència, suposant una connexió de motiu, lògica, entre diferents aspectes de la realitat. Tot i el propi Hume criticà la causalitat, és un mètode típic dels empiristes. Ja que és l'observació de l'experiència (nombre n de casos d'estudi) que porta a una conclusió per generalització, principi que s'aplica tant en relacion causa-efecte com en d'altres.

Lògica[modifica | modifica el codi]

Causes necessàries i suficients[modifica | modifica el codi]

Les causes solen distingir-se en dos tipus: necessària o suficient. Un tercer tipus de relació de causalitat, que no requereix ni necessitat ni suficiència en si mateixa, però que contribueix a aquest efecte, es diu "causa contribuïdora".

  • Causes necessàries:

Si x és una causa necessària de i, a continuació, la presència de i necessàriament implica la presència de x. La presència de x, però, no implica que i es produeixi.

  • Causes suficients:

Si x és una causa suficient de i, llavors la presència de x implica necessàriament la presència de i. No obstant això, una altra causa z alternativament pot causar i. Així, la presència de i no implica la presència de x.

  • Causes contributives:

Una causa pot ser classificada com una "causa contributiva" si la presumpta causa precedeix a l'efecte, i la modificació de la causa altera l'efecte. No requereix que tots els subjectes que tenen la "causa contributiva" experimentin l'efecte. No requereix que tots els subjectes que estan lliures de la "causa contribuïdora" hagin d'estar lliures de l'efecte. En altres paraules, una causa contribuïdora pot no ser ni necessària ni suficient, però ha de ser contributiva.

Condicions[modifica | modifica el codi]

Perquè un succés A sigui la causa d'un succés B s'han de complir tres condicions:

  1. Que A passi abans que B.
  2. Que sempre que succeeixi A succeeixi B.
  3. Que A i B estiguin pròxims en l'espai i en el temps.

L'observador, després de diverses observacions, arriba a generalitzar que, ja que fins ara sempre que ha passat A ha passat B, en el futur passarà el mateix. Així s'estableix una llei.

Limitacions[modifica | modifica el codi]

  • No existeixen sistemes perfectament aïllats de possibles interferències externes. En tot cas, si existeixen nosaltres no podem estar segurs que efectivament ho són.
  • La repetició exacta d'unes determinades circumstàncies no és possible. En tot cas, si ho és nosaltres no ho podem mesurar amb prou certesa.
  • "Sempre" és un termini excessiu per a la humanitat.

Tipus de causa[modifica | modifica el codi]

Aristòtil distingia entre quatre tipus de causalitat:

  • causa material: el material de què es compon un cos provoca que sigui d'una manera, el limita i el defineix
  • causa formal: idea subjacent a tot cos
  • causa eficient: allò que provoca algun fet, equival al concepte modern de causalitat
  • causa final: sentit o propòsit d'existir d'alguna cosa o ésser

La lògica, per la seva banda, contempla dos tipus de causa (serien subdivisions de causes eficients) per analogia amb els tipus de condició:

  • causa necessària: quan es produeix un efecte donat, necessàriament existeix aquella causa però no a la inversa
  • causa suficient: una causa provoca un efecte, però que també pot ser motivat per una altra causa
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Causalitat Modifica l'enllaç a Wikidata