Celler Cooperatiu del Pinell de Brai
| Celler Cooperatiu del Pinell de Brai | |
_-_6.jpg) |
|
| Localització: | C. del Pilonet, El Pinell de Brai (Terra Alta) |
| Coordenades: | (i) |
| Construït: | 1918-1922 |
| Arquitecte: | Cèsar Martinell i Brunet |
| Estil: | Modernisme |
| Bé Cultural d'Interès Nacional | |
| Tipus: | Monument històric |
| Declaració: | 30/07/2002 |
| Identificador: | BCIN: 1947-MH (IPA: 11804) BIC: RI-51-0010769 |
  Localització a Catalunya
|
|
El Celler Cooperatiu de Pinell de Brai és un edifici modernista situat al municipi del Pinell de Brai (Terra Alta) que fou encarregat a Cèsar Martinell i Brunet. Per la resolució d'alguns elements constructius ha afavorit que al celler se'l conegui amb el nom de catedral del vi.
La revifalla econòmica i les noves condicions de mercat que a partir del 1915 va proposar la Mancomunitat de Catalunya van afavorir la revitalització de moltes cooperatives agràries. En aquesta època els pagesos de Pinell de Brai, a la comarca de la Terra Alta, van veure la possibilitat de transformar la vila unint les seves plantacions en un règim cooperatiu.
_-_4.jpg)
El projecte es va encarregar el 1917 a Cèsar Martinell i Brunet, un deixeble d'Antoni Gaudí. Les ganes de fer ostentació i l'aspiració renovadora va portar a substituir la coberta d'armadura de fusta per unes arcades en rosca espectaculars (veure fotografia adjunta). Una altra variació va ser el fris de ceràmica que hi ha a la façana. Inicialment havia de ser una variació de rajoles blanques i blaves, però l'arquitecte va demanar al ceramista Xavier Nogués la pintura sobre rajola que hi ha actualment amb escenes de les premses de vi i oli, la verema i escenes de caçadors beguts. Les dificultats econòmiques van fer que no es col·loquessin les escenes del fris fins l'any 1957.
L'edifici consta de tres naus contigües, destinades al molí de l'oli i a la sala de tines, i dues més de transversals on hi ha la zona d'elaboració del vi. La majoria dels materials emprats procedien del mateix municipi de Pinell de Brai, especialment el totxo que basteix l'estructura degut a l'abundant argila que es troba en el terme.
Durant la Guerra civil espanyola el celler es va convertir en un hospital de campanya, i en alguns espais encara s'aprecien a terra els efectes de la metralla.
