Chen Boda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
A Xina els cognoms van davant del nom (en aquest cas Boda).

Chen Boda (Xinès simplificat :陈伯达; Xinès tradicionale: 陳伯達 i pinyin: Chén Bódá ) polític xinès.

Dades biogràfiques[modifica | modifica el codi]

Chen Boda, amb el nom Chen Shangyu quan va néixer el 1904 a Hui'an, província de Fujian i mort, a Pequín, el 20 de setembre del 1989. El nom de Chen Boda el va començar a utilitzar com a pseudònim en els seus escrits. Dirigent destacat del grup que encapçalà la Revolució Cultural. D'origen camperol humil.

La seva infància la va passar a la que avui és la ciutat de Xiamen i llavors es deia Jimei. El 1925 va ingressar a la Universitat Laboral de Xangai. I el 1927 s'afilià al Partit Comunista de la Xina (PCX ). Participarà a l'Expedició del Nord quan el Kuomingtang es va proposar la reunificació de Xina, dividida pels Senyors de la Guerra. Va estudiar a l'URSS a la Universitat Sun Yat-sen, d'on torna el 1931. Es casa amb Zhu Yuren, oriünda de Sichuan que havia estudiat a Moscou. Professor d'Història a la Universitat de Pequin. Esdevé secretari personal de Mao, el 1937. Professor a l'Escola Central del Partit Yenan serà un dels grans intèrprets del pensament de Mao.

Els comunistes al poder[modifica | modifica el codi]

El 1949 els comunistes arriben al poder després d'una guerra civil i funden la República Popular de la Xina, Aquell mateix any va ser nomenat vicepresident de l'Associació de Treballadors Científics i de l'Institut Marx-Lenin. El setembre de 1956 Lin formarà part del 8è Politburó del PCX.,El 1958 és l'editor del diari del PCX, “Bandera Roja” (Hongqi).

La Revolució cultural[modifica | modifica el codi]

Chen encapçala el grup que impulsarà la Revolució Cultural juntament amb la denominada, posteriorment, Banda dels Quatre i assessorat pel cap de la policia secreta Kang ShengEstà al cim del poder i és un dels cinc màximes figures del partit. Aquest nucli arribarà a sobrepassar la Permanent del Politburó en diverses ocasions. La situació caòtica i els excessos del radicalisme de la Revolució Cultural forçarà un canvi a molts dirigents del partit comunista que aconseguiran que Mao retiri el suport a aquest moviment (1968) que serà formalment dissolt al 9è Congrés del PCX (1969). Mao s'anirà decantant, alternativament, per les tres faccions rivals al si del partit: l'esquerrana que encapçala Lin Biao (successor de Mao arran del 9è Congrés) i Chen Boda, la tecnòcrata i reformista amb Zhou Enlai al capdavant i la radical Banda dels Quatre o Banda de Xangai on figurava l'esposa de Mao, Jiang Qing. Chen formarà del 9è Politburó. Però la política i les activitats del tàndem Lin Biao- Chen Boda cada cop més irritaran Mao.

Els darrers anys[modifica | modifica el codi]

Malgrat que Chen Boda va deixar d'implicar-se amb la Revolució Cultural i el seu lideratge es va anar moderant, el seu radicalisme residual causava preocupació a dirigents del partit. El 1973, al 10è Congrés del PCX fou acusat d'ésser “un agent secret revisionista”.

Amb la mort de Mao, el nou govern xinès, el portarà a judici com a col·laborador de la Banda dels Quatre. Serà condemnat a divuit anys de presó, però fou alliberat per motius de salut. Va morir el 1989 als 85 anys.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Chen és autor de textos clau polítics ha publicat la primera col·lecció d'escrits de Mao i una història oficial del PCX. Autor, el 1951, d'un article “La teoria de Mao Zedong de la Revolució Xinesa” i va escriure un llibre amb el títol de

  • Deu anys de guerra civil (1944)
  • Les quatre grans famílies de Xina (1946)
  • Mao Zedong en la Revolució Xinesa (1951)
  • Un enemic del poble: Chiang Kai-shek (1954)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]