Cliffhanger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cliffhanger (derivat de l'anglès "cliff" (penya-segat) i "hang" (penjar) és un terme que representa les escenes del final d'un episodi d'una sèrie de televisió, còmic, pel·lícula, llibre o qualsevol altre tipus d'obra de la qual s'espera una altra entrega, i que es caracteritzen per generar la intriga o shock necessari per tal que l'audiència s'interessi per conèixer-ne el resultat o desenvolupament a la següent entrega.

L'efecte pot ser generat per un conjunt d'escenes o simplement una imatge, acció o frase segons el mitjà o tipus d'història. Algunes sèries de televisió solen acabar amb l'advertiimment "Continuarà..." (o en anglès "To be continued"), i després comencen el següent episodi amb un resum del cliffhanger.

Originalment es van utilitzar en la literatura pulp i en els radiodrames. D'allà passaren als serials de cinema i còmics, i recentment, a la televisió i fins i tot, als videojocs. La situació més comuna és introduir un cliffhanger al final d'una temporada, encara que també n'hi ha al final o enmig d'un episodi. Aquesta tècnica ha aconseguit gran popularitat gràcies a la televisió, ja que amb l'emissió de les sèries en diverses temporades, els guionistes introdueixen aquest recurs per atraure el públic, i així mantenir a l'espectador interessat fins al desenllaç de la situació, que es produirà en una temporada següent. Algunes vegades, també s'usa per involucrar un personatge, que no continuarà la següent temporada, en una situació molt perillosa deixant la possibilitat que mori.

Història[modifica | modifica el codi]

La idea d'acabar un conte en un punt on el públic resti intrigat fins a la conclusió, que es donarà en un altre moment, ha estat utilitzada des que s'expliquen històries. Per exemple, aquest és el tema principal de l'antologia Les mil i una nits, on la reina Xahrazad explicava un conte cada dia al seu marit, el rei Shahryar, per tal d'evitar la seva execució l'endemà al matí. La reina començava un conte abans d'anar a dormir i el deixava en un punt on el rei es veia forçat a posposar l'execució si volia saber el final. L'endemà, la reina acabava el conte i en començava a explicar un altre per evitar la mort l'endemà.

El terme cliffhanger es considera original de la novel·la "A pair of blue eyes" de Thomas Hardy (1873). Temps on els diaris publicaven novel·les en forma d'entregues, apareixia un capítol per mes, i per tal d'assegurar l'interès en l'obra, Hardy deixava un dels protagonistes literalment penjat d'un precipici. Això va convertir-se en l'arquetip de cliffhanger en la prosa victoriana.

Aquest recurs va aparèixer al cinema amb la popular pel·lícula muda The Perils of Pauline (Les aventures de Paulina o "Les proeses de Paulina", en castellà "Los peligros de Paulina"), de l'any 1914, de la qual s'emetia un capítol cada setmana. Pel que fa a la televisió, es tracta d'un recurs d'utilització força recent, a principis dels anys 80. Les primeres sèries de televisió que van utilitzar aquesta tècnica van ser l'australiana "Number 96" i les estatunidenques "Soap", "Dallas" i "Dynasty".