Cluster tonal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un cluster, és un acord musical dissonant que s'utilitza sobretot en música contemporània. Hi ha dues menes de clusters, el tonal i l'atonal (o cromàtic). Tots dos no segueixen cap norma harmònica de la tonalitat, únicament el cluster tonal segueix la norma que totes les notes que es toquin han de ser de l'escala diatònica. Si al cluster apareixen notes que no són de l'escala diatònica, aleshores és un cluster atonal. No és tant un acord, ja que no té normes, és més un efecte sonor, un grup de notes desendreçades a la vegada, un recurs per crear tensió, estridència acústica.

Amb el piano és molt fàcil fer un cluster tonal. N'hi ha prou amb apretar moltes tecles blanques a la vegada, amb tot el palmell de la mà, amb el puny o amb l'avantbraç, per abarcar quantes més notes millor, doncs el que es pretén és crear una atmosfera sonora caòtica.

Han utilitzat els clusters, centenars de compositors especialment del segle XX. Apareixen, per exemple, uns primers clusters (amb el puny) a la sonata n.6 de Serguei Prokófiev. Posteriorment també a les Klavierstücke de Karlheinz Stockhausen o a la monumental sonata n.2 per a piano, anomenada Concord Sonata de Charles Ives, on alguns clusters s'efectuen utilitzant un regle, per poder abarcar més notes alhora. Compositors catalans com Joan Guinjoan, Josep Maria Mestres Quadreny, Benet Casablancas, Francesc Taverna Bech, Xavier Benguerel entre d'altres, també han utilitzat els clusters dins les seves composicions.

Un exemple de cluster tonal podria ser: la-si-do-re-mi-fa, tocades alhora. Un exemple de cluster atonal podria ser: la-la#-si-do-do#-re-re#-mi-fa, tocades alhora.