Collar de lliurea
Un collar de lliurea és un collar honorífic que forma part d'una lliurea. Normalment adopta la forma d'una cadena relativament gruixuda feta d'un aliatge noble, generalment d'or.
Un dels collars de lliurea més antics i coneguts és el “Collar of Esses”, "Collar de les esses" en català, en ús a Anglaterra des del segle xiv.
Collars de diverses ordes[modifica]
Orde de Sant Jordi d'Alfama[modifica]
Empresa i divisa de Sant Jordi[modifica]
"Collar of Esses"[5][6][7][modifica]
Suprem Orde de Crist[modifica]
Orde de l'Espasa[modifica]
Orde del Toisó d'Or[13][modifica]
-
Collar de l'Orde del Toisó d'Or -
Collar de l'Orde de l'Elefant -
Collar de l'Orde del Card -
Collar de l'Orde del Bany
b.JPG)
Orde de Saint-Michel[modifica]
Orde de l'Elefant[modifica]
1480? Dinamarca.[16]
Orde del Card[modifica]
Orde del Bany[modifica]
1725.[20]
Orde de l'Espasa (Suècia)[modifica]
1748.[21]
Orde de Carles III[modifica]
1771.
-
Collar de la Orden de Carlos III -
Insígnia i collar de Cavaller de l'Orde de Sant Patrici -
Collar de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi. -
Collar de l'Orde Nacional de la Creu del Sud
Orde de Sant Patrici[modifica]
1783.[22]
Orde de Sant Miquel i Sant Jordi[modifica]
1818
Orde de la Creu del Sud[modifica]
1822. Brasil.
Orde de l'Estrella de l'Índia[modifica]
1861
Documents[modifica]
- 1381. Pere III. Concessió de l'Empresa de Sant Jordi a tres cavallers: Lluís Frederic d'Aragó, Jofre Çarovira i Joan d'Aragó.[23]
- 1403. Ferran I d'Aragó crea l'Orde del Griu.[24][25]
- 1447. Alfons el Magnànim i Felip III de Borgonya acceptaren les divises i empreses de l'Orde del Toisó d'Or i de l'Orde de l'Estola i la Gerra, respectivament concedides per un i altre. Amb l'excepció d'algunes clàusules oficialment demanades i atorgades.[26][27]
Referències[modifica]
- ↑ Sant Jordi, màrtir, patró de Catalunya. Centro De Pastoral Liturgic, 1997, p. 6–. ISBN 978-84-7467-395-1.
- ↑ Vicente Joaquín Bastús y Carrera. Diccionario histórico enciclopédico. por la V. de D. A. Roca, 1861, p. 257–.
- ↑ Andres Avelino Pi y Arimon. Barcelona; antiqua y moderne: ó descripción é historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros dias. Imprenta y Librería Politécnica de T. Gorchs, 1854, p. 540–.
- ↑ Manuel Marià Ribera. Centvria primera del Real y Militar Instituto de la inclita religion de Nuestra Señora de la Merced Redempcion de Cautivos christianos: parte primera, nuevamente ilvstrada por mandato y a expensas de N. Rmo. P.M. Fr. Gabriel Barbastro .... por Pablo Campins, 1726, p. 619–.
- ↑ John Nichols. The Gentleman's Magazine. E. Cave, 1842, p. 595–.
- ↑ Notes and Queries: A Medium of Inter Communication for Literary Men, Artists, Antiquaries, Genealogists, Etc.l; 2nd Vol, May-Dec 1850, 1851, p. 330–.
- ↑ The Gentleman's Magazine (London, England). F. Jefferies, 1845, p. 592–.
- ↑ «José Vicente de Bragança, The Military Order of Christ and the Papal Croce di Cristo». Arxivat de l'original el 2008-05-06. [Consulta: 6 maig 2008].
- ↑ MacErlean, Andrew Alphonsus. The Catholic Encyclopedia: An International Work of Reference on the Constitution, Doctrine, Discipline, and History of the Catholic Church, Volume 4. Robert Appleton Co, 1912, p. 667Plantilla:Endash668.
- ↑ D'Arcy Jonathan Dacre Boulton. The Knights of the Crown: The Monarchical Orders of Knighthood in Later Medieval Europe, 1325-1520. Boydell Press, 1987, p. 241–. ISBN 978-0-85115-795-5.
- ↑ Vicente de Bacallar y Sanna (Marqués de San Felipe.). Monarquia hebrea. en la Oficina de Don Manuel Martin, donde se hallará, 1776, p. 46–.
- ↑ Ana Echevarría Arsuaga; José Manuel Rodríguez García Atlas histórico de la Edad Media. Editorial Universitaria Ramon Areces, 6 agost 2013, p. 271–. ISBN 978-84-9961-123-5.
- ↑ Compendio historico, geográfico, y genealogico de los soberanos de la Europa: descripcion de sus cortes, religion, y fuerzas, con la sèrie de sus principes, hasta el año de 1760. Y se añade la descripcion de la Italia, y sus repúblicas: los soberanos de Alemania, y principes del Imperio : la grandeza de España : ordenes militares de toda la Europa y el estado eclesiastico de todos los reynos, con tabla de los obispados. Por J. Ibarra, a costa de la Compañia de Impressores, y Mercaderes de Libros del Reyno, 1764, p. 361–.
- ↑ France. Statuts de l'Ordre de St. Michel. Imprimerie royale, 1725.
- ↑ France. Extrait du chapitre de l'ordre de Saint Michel, tenu aux Cordeliers le 8 Mai 1749, auquel a présidé M. le Duc de Biron... [- le premier Décembre 1749, auquel a présidé Milord Thomond... - le 8 Mai 1750, auquel a présidé Monsieur le Duc de Luxembourg... Signé Roy], 1750.
- ↑ Norman Renouf. Copenhagen and the Best of Denmark Alive!. Hunter Publishing, Inc, 2003, p. 11–. ISBN 978-1-58843-355-8.
- ↑ Joseph Timothy Haydn; Robert Beatson Beatson's Political index modernised. The book of dignities; containing rolls of the official personages of the British empire, together with the sovereigns of Europe, the peerage of England and of Great Britain; and numerous other lists, 1851, p. 434–.
- ↑ John Craig (lexicographer.). A New Universal Etymological, Technological and Pronouncing Dictionary of the English Language: Embracing All Terms Used in Art, Science, and Literature. Published (for the proprietors) by Henry George Collins, 1849, p. 874–.
- ↑ John Ogilvie. The Imperial Dictionary, English, Technological, and Scientific: Adapted to the Present State of Literature, Science, and Art; on the Basis of Webster's English Dictionary ... Comprising All Words Purely English .... Blackie and son, 1853, p. 1001–.
- ↑ Bath Order of the. Statutes of the Most honourable order of the bath. Repr, 1787, p. 58–.
- ↑ John Clarke. Gallantry Medals & Decorations of the World. Pen and Sword, 12 setembre 2000, p. 232–. ISBN 978-0-85052-783-4.
- ↑ Order of St. Patrick. Statutes and Ordinances of the Most Illustrious Order of Saint Patrick. G.A. and J.F. Grierson, 1831.
- ↑ Antonio Rubió y Lluch. Diplomatari de l'Orient català (1301-1409) col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Institut d'Estudis Catalans, 1947, p. 551–. GGKEY:GTBN2GHED23.
- ↑ «Fundació de l'ordre militar del griu (1403) - Viquitexts».
- ↑ Vicente de la Fuente. Historia Eclesiástica de España, 1874, p. 410–.
- ↑ Estudis d'història medieval, vol. 4. Institut d'Estudis Catalans, p. 115–. GGKEY:FCX41AYQ0GG.
- ↑ Fernando Patxot y Ferrer. Las glorias nacionales .... Librería de la publicidad, 1853, p. 270–.