Comedia sin título
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Autor | Federico García Lorca Direcció: Lluís Pasqual |
| Compositor | Josep Maria Arrizabalaga |
| Llengua | (castellà) |
| Creació | 1935 |
| Gènere | teatre de carrer |
| Acte | 3 |
| Data de publicació | 1978 |
| País d'origen | Espanya |
| Intèrpret | Marisa Paredes Imanol Arias Alfonso del Real Ramon Madaula Juan Echanove |
| Escenògraf | Fabià Puigserver |
| Estrena | |
| Estrena | 23 de juny de 1989 |
| Teatre | Teatro María Guerrero |
Comedia sin título és una obra de teatre inconclusa de Federico García Lorca de la qual només es conserva un primer acte pel fet que l'autor estava encara escrivint-la quan va ser assassinat a l'inici de la Guerra Civil.[1] Forma part al costat d' El público i Así que pasen cinco años de l'anomenada "trilogia del teatre impossible" de Lorca, en el qual al costat de la metateatralitat prima un llenguatge fortament influenciat pel surrealisme.[2]
Argument[modifica]
Acte primer[modifica]
Un autor es mostra en prosceni davant un públic real i els explica que és la seva responsabilitat cívica la que l'obliga a detenir l'obra, combatre el teatre burgès a l'ús i portar a l'escenari la realitat social, el clam del carrer. El discurs es veurà interromput per diversos espectadors, tramoies, figurants, apuntador i actors, fins que la revolució arriba i destrueix el teatre.
Actes segon i tercer[modifica]
No ha arribat fins nosaltres el text del segon (probablement conclòs) i tercer acte (a penes imaginat) del qual s'anava a compondre l'obra, no obstant això sabem per declaracions d'amistats, com Margarita Xirgu, davant qui va llegir alguns parlaments del segon acte que aquest succeïa en una morgue i que, encara que no havia començat a treballar en el tercer, aquest anava a succeir al cel, amb cor d'àngels andalusos vestits de faralaes.
El possible títol de l'obra[modifica]
Es desconeix el títol final amb el qual el poeta anava a batejar l'obra, però per algunes declaracions podria ser El sueño de la vida, una picada d'ullet a un dels seus autors favorits, Calderón de la Barca.
-Que el gran poeta Federico García Lorca, un dels grans prestigis d'Espanya, treballa febrilment.
-Que està acabant el segon acte d'una obra ultra moderna en la qual maneja els més audaços procediments i sistemes teatrals.
-Que l'espectador no anirà a veure el que passa, sinó a sentir el que li passa.
-Que l'escenari i la sala estan units en el desenvolupament de l'obra.
-Que l'obra és summament forta.
-Que l'obra no té títol encara, però que el que més li quadraria hagués estat La vida es sueño
-Que aquest títol ja el va utilitzar Calderón ...
-Que, de totes maneres, el títol serà semblant a aquest.
-Que la intensitat emocional de l'obra va en augment i que els espectadors que no poden mantenir el control dels seus nervis faran bé a abandonar la sala.
-Que l'obra tracta d'un problema social agut i latent.
-Que l'obra està resolta d'una manera sorprenent.
Ian Gibson citant El Heraldo de Madrid del 12 de febrer de 1936 en el seu llibre Lorca y el mundo gay
Estrena i versions[modifica]
Malgrat considerar-se una peça inacabada i, per tant, de curta durada, pel seu tarannà surrealista ha estat portada amb èxit a escena tant per agrupacions professionals com per companyies de teatre universitari.[3]
A Espanya es va estrenar en 1989 amb el text sense afegits al Teatro María Guerrero amb direcció de Lluís Pasqual,[4] mentre que en 2005 ses va representar al Teatro de la Abadía amb una versió de Luis Miguel Cintra qui havia afegit altres texts lorquians (principalment d' El público) i algunes línies d'El Gran Teatro del Mundo de Calderón de la Barca.[5]
La proximitat estètica entre El público i aquesta peça fa que es plantegin muntatges on convisquin tots dos, com és el cas del director polonès Pawel Nowicki qui les va estrenar en 1984 a Polònia i les va reposar en 2011 al Teatro Estudio del Centro Julio Mario Santo Domingo de Bogotá, Colòmbia.[6]
Actualment està pendent de ser estrenada una versió d'Alberto Conejero a Madrid en la que el dramaturg ha completat els dos actes restants.[7]
Referències[modifica]
- ↑ La ‘Comedia sin título’ de Lorca ya tiene su final, EL País, 14 de febrer de 2018
- ↑ La “encerrona” de Alberto Conejero, El País, 21 de gener de 2019
- ↑ «El Aula de Teatro de la UA estrena la obra inacabada de Lorca “Comedia sin título”», 18-05-2017. [Consulta: 19 juny 2017].
- ↑ País, Ediciones El «Lluis Pasqual destroza el escenario en 'Comedia sin título'» (en castellà). , 24-06-1989 [Consulta: 19 juny 2017].
- ↑ Dominik, Jacek. «Entrevista». [Consulta: 19 juny 2017].
- ↑ «Una 'Comedia sin título'» (en castellà). [Consulta: 19 juny 2017]. Arxivat 2020-06-09 a Wayback Machine.
- ↑ Mantilla, Jesús Ruiz «La inacabada ‘Comedia sin título’ de Lorca ya tiene final» (en castellà). , 16-12-2016 [Consulta: 19 juny 2017].
Enllaços externs[modifica]
- Text de "Comedia sin título"
- Comedia sin título: análisis de una revolución teatral per María Estela Harretche, Smith College