Comerç just

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta imatge sobre un producte garanteix que aquest ha estat produït sota les normes de comerç just internacionals i que per assegurar-se'n el producte és controlat periòdicament per organitzacions independents

El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països empobrits del Sud (els productors).

La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONG's, cooperatives, empreses, artesans... i es basa en les normes següents:

  • Assegurar als treballadors un salari digne.
  • No acceptar ma d'obra infantil.
  • Igualtat entre homes i dones.
  • Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
  • Ser respectuosos amb el medi ambient.
  • No privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.
  • Estructures democràtiques.

Segons Intermón Oxfam, per cada paquet de cafè d'una marca convencional venut a un preu de 1,95€, el seu productor de cafè a Etiòpia guanya uns 19 cèntims d'euro. Quan aquest mateix paquet és de comerç just, el productor guanya 48 cèntims i, a més a més, es beneficia de dividends, primes socials, formació i crèdits.[1]

Taula de continguts

Història [modifica]

Les primeres organitzacions de comerç just neixen a meitats dels anys seixanta amb les primeres organitzacions a Bèlgica i als Països Baixos. En els anys setanta aquests primers grups es van seguir desenvolupant-se al mateix temps que venien productes elaborats pels camperols i artesans dels països del sud denunciaven les injustícies del model comercial internacional. Als anys vuitanta es consoliden les organitzacions importadores i augmenten les botigues de comerç just com a canal habitual de distribució. L'any 1989 es va crear la Federació Internacional de Comerç Alternatiu IFAT amb la voluntat de reunir a organitzacions del Nord i grups productors del Sud sota una mateixa coordinadora. Als anys noranta la pràctica del comerç just es va estendre i es va configurar com un moviment que integra ONG, botigues, importadores i distribuïdores. Un exemple n'és la xarxa d'Intermón Oxfam, amb més de 30 botigues a Espanya.[2]

Bibliografia [modifica]

MONTAGUT, Xavier; VIVAS, Esther. Cap on va el comerç just? Models i experiències. Icaria 2006. ISBN 84-7426-883-4

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comerç just

Referències [modifica]

  1. El cafè que no treu la son, Revista IO, núm.19, setembre del 2010. Pàgina 24 (català)
  2. Intermón Oxfam, Comerç just [Consulta: 28 de febrer de 2012] (català)

Vegeu també [modifica]

Enllaços externs [modifica]