Concerts de Brandenburg

Els Concerts de Brandenburg són sis concerts compostos per Johann Sebastian Bach el 1721 una obra cabdal de la música instrumental de tots els temps.

Autògraf del 1r moviment del Concert de Brandenburg núm. 3

Taula de continguts

1 Història i dedicatòria
2 Concerts
3 Referències
4 Enllaços externs

Història i dedicatòria [modifica]

El 24 de març (o potser de maig, el mes no es llegeix amb claredat) de 1721, Bach envia al marcgewkjcrjuiewrjrjnes composicions adquireixen els seus renoms. Ningú sap amb certesa, per exemple, de on provenen els noms de la simfonia Jupiter de Mozart o el concert L'emperador de Beethoven. Varies obres porten el nom de persones. El Kreutzer de Sonata per a violí de Beethoven era un violinista, en tant què el Waldstein de llur Sonata per a piano era un noble. Les variacions Goldberg de Bach foren encarregades pel comte von Kayserling per ajudar-lo a sanar els seu insomni, però la peça no es coneix com Variacions Kayserling.

Goldberg era el sofert clavecinista que interpretava aquestes variacions, nit rere nit, per fer dormir el comte. Els concerts Brandenburgesos també han estat designats amb el nom d'una persona: Christian Ludwig, margravi de Brandenburg. Resulta irònic que la història hagi bategat aquesta música amb el nom de Brandenburgesos, ja què a en Christian Ludwig no l'interessava. Malgrat això, si encara es recorda el tal margravi només és per aquests concerts.

Varen ser escrits mentre Bach restava empleat en la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Cöthen (de 1717 a 1723). Algun dels concerts, com el sisè o el cinquè (concert BWV 1050a) segurament van ser escrits abans de l'encàrrec del margravi. Com que el príncep pertanyia a l'Església Calvinista Reformada en la que la música i tenia molt poc paper, a Bach no se li demanava que composes per l'església. Doncs la seva producció duran aquests anys consistí principalment en obres instrumentals.

El 1718, mentre romania a Berlín per encarregar un nou clavecí, el compositor conegué el margravi de Brandenburg. Christian Ludwig cultivava les seves relacions amb molts músics, i col·leccionava partitures, especialment de concerts. Escoltà tocar en Bach i, més tard, mencionà en to casual que estava interessat en una sèrie de concerts.

Ben aviat el tal margravi s'oblidà de la seva petició i sens dubte es sorprengué quan, dos anys més tard, rebé una partitura bellament autografiada de Sis concerts per a diversos instruments. Probablement, Bach s'havia pres tant de temps per escriure aquesta música perquè sentia molt poc entusiasme per composar per la petita orquestra de la cort de Brandenburg.

Bach es considerava com un humil servidor; la era del artista com a geni independent encara no havia arribat. D'aquesta forma, la dedicatòria de Bach a Ludwig –traduïda per una mà desconeguda al francès cortesà- és d'una humilitat de la qual només en podia gaudir el gran Bach. És força irònic que un dels grans compositor mundials es postres d'aquesta forma al dedicar algunes de les peces més importants de la música d'aquest món, a algú què ni tants sols hauria de molestar en fer-la interpretar. A Christian Ludwig els concerts no li semblaren el suficients bons com per incloure'ls en el catàleg de la biblioteca, què, de fet, comprenia quasi dos-cents concerts d'altres compositors.

La instrumentació és diferent en cada concert, però en tots els casos el conjunt era massa gran pels músics de Brandenburg. Malgrat això, cada peça s'adequava perfectament als recursos disponibles a Cöthen, i aquest fet suggereix que tal vegada els concerts foren escrits per ser utilitzats en la cort de Leopold i que poc després fossin dedicats a Christian Ludwig.

Els concerts Brandenburgesos són típics de l'època, perquè usen una diversitat de combinacions instrumentals dintre del format del Concerto grosso. No obstant, alguns aspectes dels concerts són francament experimentals: el tractament virtuós de la trompeta (Concert nº. 2), del violí (Concert nº. 4), i del clavecí (Concert nº. 5); la supressió del contrast entre un petit grup de solistes i un major cós de cordes acompanyant (Concert nº. 3 i primer moviment del Concert nº. 1; fer que els solistes i el continu executaran un moviment entremig sense orquestra (Concerts ns. 2, i 6). Els concerts Brandenburgesos constitueixen al mateix temps un resum de la tradició del concerto grosso barroc i un presagi del concert instrumental de la imminent era clàssica.

Resulta curiós el fet que les partitures, en morir el Marcgravi, estaven intactes, com si mai no haguessin estat utilitzades. A la mort del Marcgravi el 1734, van ser valorades en una quantitat ridícula de diners.

Concerts [modifica]

Els sis concerts estan concebuts pensant sobretot en la varietat. No n'hi ha dos d'iguals i hi són utilitzades tot tipus de combinacions instrumentals, algunes d'elles altament atrevides.

Concert núm. 1 en fa major, BWV 1046 [modifica]

Estructura

(Allegro)
Adagio
Allegro
Menuetto-Trio-Polonaise-Menuetto-Trio

Instrumentació: À 2 Corni di Caccia, 3 Hautbois è Bassono, Violino piccolo concertato, 2 Violini, una Viola e Violoncello, con Basso continuo.

Concert núm. 2 en fa major, BWV 1047 [modifica]

Estructura

(Allegro)
Andante
Allegro

Instrumentació: À 1 Tromba, 1 Fiauto, 1 Hautbois, 1 Violino concertati, è 2 violini, 1 Viola è Violona in Ripieno col Violoncello è Basso per il Cembalo.