Concili d'Efes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia. Està considerat per l'Església Catòlica, per l'Església Ortodoxa i per l'Església Ortodoxa Copta com el tercer Concili Ecumènic. Convocat per l'emperador Teodosi II a Orient i per Valentinià III a Occident. Per posar fi a la querella suscitada per la doctrina nestoriana, va reunir a uns dos-cents participants sota la presidència del Patriarca d'Alexandria, Ciril. Al contrari dels anteriors concilis, les qüestions teològiques de les quals es referien principalment a la unicitat de Déu, el concili de Efes va suposar un canvi d'adreça, doncs es va debatre sobre la naturalesa de Crist degut a la negació dels nestorians a la unicitat de la naturalesa de Crist i considerar que les seves dues naturaleses, divina i humana, es trobaven separades, prevalent la naturalesa humana sobre la divina, pel que Maria no havia de ser considerada Mare de Déu (Theotókos), sinó només "Mare de Crist" (Khristotokos, ja que havia donat a llum a un home que la divinitat havia anat a habitar.

El resultat van ser sis cànons. Finalment, Ciril d'Alexandria, que era el representant del papa, va fer condemnar a Nestori i va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. Es va caracteritzar per ésser dels primers emperadors que va fer una purga de llibres en interès de l'església catòlica. El seu fanatisme va arribar a l'instant de tenir en l'exèrcit només a cristians; ja havia expulsat als no conversos de tots els càrrecs públics. Va prohibir als jueus celebrar el purim (és una festivitat jueva que és celebrada anualment el 14 del mes jueu de Adar en commemoració del miracle relatat en el Llibre d'Ester, en el qual els jueus es van salvar de ser aniquilats sota el mandat del rei persa Assuer, identificat per alguns historiadors com Xerxes I), no podien construir més sinagogues, tampoc podien tenir esclaus cristians havien de transferir-los a l'església. En el 429 va abolir el patriarcat jueu.

El concili d'Efes, a més de condemnar la doctrina de Nestori, va condemnar també com herètica la doctrina del Pelagianisme, excomunicant al seu principal representant, Celestí (Cànon 1). Va decretar així mateix l'excomunió per a tots els quals no s'atinguessin al decretat en el propi concili (Cànon 6), i va establir així mateix l'anatema per a qui no respectés els cànons sorgits del concili de Nicea, especificant que el text del Credo sorgit en aquest concili no hauria de sofrir addició o subtracció alguna (Cànon 7).