Conestable de Castella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Detall de la tomba del Conestable a la Catedral de Burgos.

Conestable de Castella va ser un títol de conestable creat pel rei Joan I de Castella per substituir el de Alferes Major del Regne. En ell requeia el comandament suprem de l'exèrcit i tenia el dret de portar pendó, maça i rei d'armes. El Conestable era el màxim representant del Rei en absència d'aquest.

El 6 de juliol de 1382[1] Joan I va concedir el títol a Alfons d'Aragó i Foix, tenint caràcter vitalici però no hereditari. Aquest tipus de transmissió es duria a terme fins a 1473 quan Enric IV nomena condestable a Pedro Fernández de Velasco, a partir del qual el títol es faria hereditari. José Fernández de Velasco i Tovar va ser l'últim condestable de Castella, amb motiu de la Guerra de Successió Espanyola.[2]

El Conestable Pedro Fernández de Velasco va manar la construcció de la Casa del Cordó de Burgos i l'anomenada Capella del Condestable a la Catedral de Burgos, on està enterrat.

Condestables[modifica | modifica el codi]

  1. Alfons d'Aragó i Foix de 1382 a prop de 1391. En morir Joan I de Castella en 1390, deixo en testament que Alfonso juntament amb cinc cavallers, havien de fer-se càrrec del rei nen Enric III. Alfonso no es portava bé amb la resta de tutors, de manera que no col·laborar ni en el govern ni en la tutela real. Per aquesta raó li desposseir del títol de Conestable. En 1394 sent ja Enric III major d'edat, li va proposar Alfons la devolució del seu títol, però no van arribar a un acord.[3]
  2. Pedro Enríquez de Castella de 1393-1400. Va ser comte de Lemos, Trastàmara i Sarria, i nét del rei Alfons XI el Justicier.
  3. Ruy López Dávalos, de 1400 a 1423. Encara que va morir el 1428, va ser desposseït dels seus títols i béns en 1423 acusat de voler pactar amb el rei moro de Granada.[4]
  4. Álvaro de Luna de 1423-1453. Investit pel rei Joan II de Castella després de perdre Ruy seu títol.
  5. Miguel Lucas de Iranzo de 1458-1473. Investit pel rei Enric IV de Castella el 25 de març de 1458 en l'alcàsser de Madrid[5]
  6. Pedro Fernández III de Velasco de 1473-1492
  7. Bernardino I Fernández de Velasco de 1492-1512
  8. Íñigo I Fernández de Velasco de 1512-1528
  9. Pere IV Fernández de Velasco de 1528-1559
  10. Íñigo Tovar i Velasco de 1559-1585
  11. Juan Fernández de Velasco i Tovar de 1585-1613
  12. Bernardino Fernández de Velasco i Tovar de 1613-1652
  13. Íñigo Melchor Fernández de Velasco i Guzmán de 1652-1696
  14. José Fernández de Velasco i Tovar de 1696-1713.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]