Conrad Gessner
 |
|
| Naixement | 26 de març de 1516 Zürich |
|---|---|
| Mort | 13 de desembre de 1565 (als 49 anys) Zürich |
| Nacionalitat |  suïssa |
| Camp | Botànica i Zoologia |
| Universitat | Universitat d’Estrasburg i Universitat de Bruges |
Conrad Gessner (Konrad Gessner, Conrad Geßner, Conrad von Gesner, Conradus Gesnerus, Conrad Gesner; 26 de març de 1516 – 13 de desembre de 1565) va ser un zoòleg i botànic suís. El seu llibre en 6 volums Historiae animalium (1551–1558) es considera l’inici de la moderna zoologia, i el gènere de plantes Gesneria (dins la família Gesneriaceae) reben aquest nom en honor seu.
La sva abreujatura com a botànic és: Gesner .[1]
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Nasquè i es va educar a Zürich, el seu pare va morir a la batalla de Kappel (1531), i ell va quedar en mala posició econòmica. El seu mestre, Oswald Myconius, i Heinrich Bullinger el van ajudar a continuar els estudis a les universitats d’Estrasbourg i Bruges (1532–1533); a París trobà ajuda en la persona de Job Steiger que era de Berna.
El 1537 va passar a ser professor de grec a la nova acadèmia de Lausana. Allí es pogué dedicar especialment a la botànica.
El 1540-1541 visità la famosa universitat de medicina de Montpellier, es doicotrà en medicina (1541) a Basilea i la practicà a Zürich.
La seva obra de zxoologia més important Historiae animalium, apareguè n 4 volums. (quadrúpeds, ocells, peixos) folio, 1551–1558, a Zürich, un cinnquè sobre les serps) aparequè el 1587 (n’hi ha una versió en alemany dels 4 volums titulada Thierbuch., Zürich, 1563):Gessner va ser el primer en descriure la rata marró i el porc de Guinea a Europa.[2]
En el seu temps hi havia coflictes religiosos i el papa de Roma Pau VI digué que les conviccions religioses 8protestants) de Gessner contami naven tota la seva obra[3]i per això van ser incloses en l’índex de lllibres prohibits per als catòlics romans Index Librorum Prohibitorum.[4]
Gessner també va ser un lingüista i el 1555 publicà el llibre sobre aquest tema Mithridates de differentis linguis, sobre 130 idiomes.
Va ser ennoblit i un any després morí de la pesta bubònica.
Llegat [modifica]
Els seus llibres sobre botànica no van ser publicats fins molts anys després a Nuremberg, 1751–1771, (2 volums. foli) En vida seva només es publicà Enchiridion historiae plantarum (1541) i el Catalogus plantarum (1542) en quatre idiomes. El 1545 publicà la seva notable Bibliotheca universalis (ed. per J. Simler, 1574), suposadament un catàleg (en llatí, grec i hebreu) de tots els escriptors que havien existit i els seus títols, etc. Una segona part, Pandectarum sive partitionum universalium libri xxi, apareguè el 1548; es van acabar només 19 llibres. La darrera obra va ser una enciclopèdia de la teologia (1549), un llibre sobre la seva obra mèdica mai es va acabar.
Gessner l’any 1551 va ser el primer en descriure el teixit adipós;[5] and in 1565 the first to document the pencil.
Entre els seus amics es trobaven John Caius, metge de la cort anglesa dels Tudors i segon fundador del Gonville and Caius College, Cambridge.
A més gessner va ser alpinista (per sota del nivell de les neus perpètues) i volgué pujar a una muntanya cada any no només per recollir plantes sinó per exercici. El 1555 escriví Descriptio Montis Fracti sive Montis Pilati sobre la seva excursió al mont Gnepfstein (1920 m), de la serralada Pilatus.
De manera pòsthuma es publicà Insectorum, sive, Minimorum animalium theatrum o Teatre dels Insectes, escrita conjuntament amb Edward Wotton, Thomas Muffet i Thomas Penny.
Gessner està representat en els bitllets de banc (francs suïssos) emesos des de 1978 a 1994.
Referències [modifica]
- ↑ Brummitt, R. K.; C. E. Powell. Authors of Plant Names. Royal Botanic Gardens, Kew, 1992. ISBN 1-84246-085-4.
- ↑ Freye, H.A., and Thenius, E. (1968) Die Nagetiere. Grzimeks Tierleben. (B. Grzimek, ed.) Volume 11. Kindler, Zurich. pp. 204-211.
- ↑ Schmitt, p. 46,
- ↑ «Conran Gesner biography». [Consulta: 2008-09-17].
- ↑ Cannon, Barbara; Nedergaard, Jan. «Developmental biology: Neither fat nor flesh». Nature, vol. 454, 7207, 2008-08-21, p. 947–8. DOI: 10.1038/454947a [Consulta: 24 maig 2011].
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba al domini públic: Chisholm, Hugh (1911). A: Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (11a edició) (en anglès). Cambridge University Press.
- Biografies escrites per J. Hanhari (Winterthur, 1824) i J. Simler (Zürich, 1566).
- Pyle, C. M.. «Conrad Gessner on the Spelling of his Name». Archives of Natural History, vol. 27, 2000, p. 175–186.
- Idem, “Conrad Gessner,” in Encyclopedia of the Scientific Revolution from Copernicus to Newton, ed. Wilbur Applebaum, New York, Garland, 2000, 265-266.
- Idem, “Conrad Gessner” in Europe 1450-1789: Encyclopedia of the Early Modern World, Ed. Jonathan Dewald, Charles Scribner’s Sons, New York, 2004.
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba al Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conrad Gessner |
- Theatre of Insects
- Online version of Insectorvm Sive Minimorum Animalivm Theatrvm from GDZ
- Conrad Gesner's Thierbuch, Vogelbuch, Fischbuch, Schlangenbuch, De Scorpione - Reproductions of books.
- Plantilla:HDS
- Page through a virtual copy of Gessner's Historiae Animalium
- The Natural History of Horses, with Memoir of Gesner by Charles Hamilton Smith
- Images from Icones Animalium... 1560.
