Contestador automàtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Contestador automàtic modern.

Un contestador automàtic o millor responedor automàtic [1]és un dispositiu que respon automàticament les trucades telefòniques i enregistra els missatges deixats per persones que han trucat a un determinat telèfon, quan la persona destinatària de la trucada no pot (o no vol) contestar al telèfon.

A diferència de la bústia de veu, que és un sistema centralitzat o intercomunicat que realitza una funció similar, un contestador automàtic pot estar instal·lat a casa del client, al costat o bé incorporat al seu telèfon. Mentre els primers contestadors usaven una tecnologia de cinta magnètica, els aparells més moderns fan servir memòries solid state . Les cintes magnètiques són encara utilitzades en molts dispositius de baix cost encara que ja costa trobar-les a les botigues especialitzades.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La majoria dels contestadors moderns tenen un sistema per salutació. El propietari pot gravar el seu propi missatge que serà reproduït a qui truqui, o utilitzar el missatge predeterminat que ve instal·lat de fàbrica. En general, els contestadors poden ser programats per atendre una trucada després que soni un nombre determinat de vegades. Això és útil si (disposant d'identificació de trucada) el propietari està esperant una trucada en particular i no vol contestar a tots els que truquen.

El Alibiphonomat de 1957, precursor alemany dels contestadors automàtics.

Història[modifica | modifica el codi]

  • el 1935, el alemany Willy Müller va patentar un gravador de converses telefòniques que es pot considerar el precursor dels contestadors automàtics. Curiosament, l'aparell tenia com a objectiu el mercat dels jueus ortodoxos que, per les restriccions religioses, no podien atendre el telèfon el Shabbath.
  • el 1958, el Dr Kazuo Hashimoto, un prolífic inventor japonès, va desenvolupar el seu primer model de resposta automàtica. Les seves invencions, posteriorment patentades als Estats Units, són la base dels aparells utilitzats en l'actualitat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bahiano, Ana Maria. Almanac Anys 70 . Rio de Janeiro: Ediouro, 2006. ISBN 8500017880. p.65.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • About.com - Història dels contestadors (en anglès)
    • Gabriel Bibiloni, Carles Castellanos, Lluís Marquet en el «El procés d’elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l’elaboració verdagueriana»: "En alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l’ús, que és calcat de l’espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució, investigació/recerca, pel·lícula/film, èxit/succés, intercanvi/bescanvi, contestador/responedor, invertir/investir (en economia), etc"