Cova de les Rates Penades (Ròtova)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaCova de les Rates Penades
TipusÀrea protegida i cova Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRòtova (la Safor) Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Superfície1 ha Modifica el valor a Wikidata
Bé d'interès cultural
Data21 octubre 2011
IUCN categoria III: Monument Natural
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 389449 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació2006 Modifica el valor a Wikidata

La Cova de les Rates Penades, al municipi de Ròtova, és un rellevant jaciment arqueològic neolític que va estar habitada entre els anys 16.000 i 9.000 aC. L’any 1951 foren descoberts uns interessants gravats fusiformes: mostres d’art rupestre dels voltants de l’any 10.000 aC.[1]

Es troba habitada per rates penades en una quantitat màxima anual que oscil·la entre els 5.000 i els 8.000 exemplars. Té una extensió d'una hectàrea. La concavitat es troba cercada amb una tanca metàl·lica [2]

Actualment aquesta concavitat i el seu entorn més immediat estan protegits com a Reserva Natural de Fauna[3] per iniciativa dels membres del Centre Excursionista de Ròtova. La superfície de la reserva és d’unes 4,5 hectàrees, essent del Centre Excursionista de Ròtova la seua titularitat, ja que fa uns anys comprà la contrada i la cova per tal de protegir-la.[4]

Constitueix el primer refugi en importància per la conservació de rates penades en la Comunitat Valenciana i està considerad Refugi d'estiu i hivern en virtut del Decret 82/2006, de 9 de juny, del Consell i està Cova adscrita a la micro-reserva Cova de les Rates Penades i a la ZEPA Mondúver-Marjal de la Safor de la Xarxa de Zones d'Especial Protecció per les Aus (ZEPA) de la Comunitat Valenciana.[5]

Aquest lloc inclou a més la micro-reserva de flora declarada en raó de la presencia de diverses especies endèmiques i d'interès i que són la rata penada gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum); la de ferradura mediterrània (Rhinolophus euryale); la de ferradura mitjana (Rhinolophus mehelyi); la ratonera mitjana (Myotis blythii), la de peus grans (Myotis capaccinii) i la rata penada de cova (Miniopterus schreibersii). De entre totes aquestes espècies hi ha dues en perill d’extinció; la rata penada de ferradura mitjà i la de peus grans.[6] D’aquesta última diuen els estudiosos del tema si aquesta cova de Ròtova no serà la més rellevant d’Espanya i la segona més important d’Europa.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Patrimoni ambiental: La Cova de les Rates Penades» (en català). Ajuntament de Ròtova. [Consulta: 20 juliol 2023].
  2. ↑ - MONSALVE, . (2005): “”. Dins de , pp. ., M.A. «La Cova de les Rates Penades de Ròtova, el refugi més important de rates penades del territori valencià». La Falzia, la veu dels pobles silenciosos. Col·lectiu Vall de Vernissa, 5, 2005, pàg. 26-29.
  3. ↑ «DECRET 36/2013, d’1 de març, del Consell, pel qual es declaren com a Zones Especials de Conservació (ZEC) determinats Llocs d’Importància Comunitària.». Generalitat Valenciana, 04-03-2013. [Consulta: 20 juliol 2023].
  4. ↑ Tortosa, Paco. Itineraris pel patrimoni cultural, ambiental i paisatgístic (en català). Ròtova: Ajuntament de Ròtova, Febrer 2007, p. 95. ISBN 978-84-606-5151-3. 
  5. ↑ «Fitxa 13 Cova de le Rates Penades (Ròtova) (ES5233049)» (en castellà). Generalitat Valenciana, març 2013. [Consulta: 23 juliol 2023].
  6. ↑ «Fitxa Cova de les Rates Penades» (en castellè). Conselleria de Medi Ambient.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cova_de_les_Rates_Penades_(Ròtova)&oldid=32404637»