Crerarita
 Crerarita | |
|---|---|
| Fórmula química | Pt2-x(Bi,Pb)11(S,Se)11 |
| Epònim | David Crerar (en)   |
| Localitat tipus | Lac Sheen, Belleterre, Témiscamingue RCM, Abitibi-Témiscamingue, Quebec, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.LB.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.LB.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.15 |
| Dana | 2.8.1.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,3521(7) Å; b = 9,3898(6) Å; c = 14,517(1) Å; α = 105,647(1)°; β = 96,780(1)°; γ = 108,390(1)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | gris clar |
| Exfoliació | pobre/indistingible |
| Duresa | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | Pd, Fe, Cu, Te |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1994-003 |
| Any d'aprovació | 1994 |
| Símbol | Cea |
| Referències | [1] |
La crerarita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor de David Alexander Crerar (23 de juliol de 1945 - 6 de setembre de 1994) professor de geoquímica a la Universitat Princeton, Nova Jersey, EUA. Va ser expert en geoquímica ambiental, dipòsits de minerals i interaccions aigua-roca.
Característiques[modifica]
La crerarita és una sulfosal de fórmula química Pt2-x(Bi,Pb)11(S,Se)11. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1994. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la crerarita pertany a «02.LB - Sulfosals sense classificar, amb Pb essencial» juntament amb els següents minerals: miharaïta, ardaïta, launayita, madocita, playfairita, sorbyita, sterryita, larosita, petrovicita i mazzettiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Lac Sheen, a la localitat de Belleterre, dins de la regió d'Abitibi-Témiscamingue (Quebec, Canadà). També ha estat descrita en dos indrets d'Ontario: el dipòsit de Broken Hammer, al municipi de Wisner, i a la mina North, al municipi de Levack. Fora del Canadà només ha estat descrita al dipòsit d'Overysel, a Mokopane (Limpopo, Sud-àfrica).