Criobostrixita

Criobostrixita
Fórmula química	KZnCl₃·2H₂O
Epònim	gel i lock of hair (en)
Localitat tipus	camp de fumaroles del nord, primer cobn d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, Krai de Kamtxatka, Rússia
Classificació
Categoria	halurs
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,2795(3) Å; b = 10,1397(3) Å; c = 12,0829(7) Å; β = 107,732(5)°; γ = 107,732(5)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	incolor
Duresa	2
Lluïssor	vítria
Densitat	2,30(2) g/cm3 (mesurada); 2,300 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,522(2) nβ = 1,530(2) nγ = 1,576(3)
Birefringència	δ = 0,054
Angle 2V	mesurat: 30° (15)
Impureses comunes	Tl
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2014-058
Símbol	Cbx
Referències

La criobostrixita és un mineral de la classe dels halurs. El nom del mineral es basa en dues paraules gregues, κρύος, fred o gel, i βóστρυξ, arrissat, que reflecteix l'aspecte típic: visualment, els antodits del mineral són molt similars als rínxols de gel.

Característiques

La criobostrixita és un clorur de fórmula química KZnCl₃·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2014. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Es troba relacionada químicament amb la flinteïta i la mellizinkalita (ambdues anhidres).

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscú (Rússia), amb el número de registre: 4576/1.

Formació i jaciments

És un mineral secundari format a la zona superior, moderadament calenta (30-80 °C), de fumaroles actives, probablement com a producte de les interaccions entre els sublimats volcànics d'alta temperatura i l'aigua meteòrica. Va ser descoberta al camp de fumaroles del nord del primer con d'escòria de l'Avanç nord, dins la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, al krai de Kamtxatka (Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.