Criptocrom

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Criptocroms (del grec κρυπτό χρώμα, color ocult) són una classe de flavoproteïnes sensibles a la regió del balu que es troben en animals i plantes.[1]Els criptocroms estan implicats en els ritmes circadiaris d'animals i plantes i en la sensibilitat als camps magnètics en moltes espècies.

Els dos gens Cry1 i Cry2 codifiquen per les dues proteïnes del criptocrom CRY1 i CRY2. En els insectes i les plantes, CRY1 regula el rellotge circadiari en la forma dependent de la llum, mentre que en els mamífers, CRY1 i CRY2 actuen com inhibidors independents de la llum dels components CLOCK-BMAL1 del rellotge circadiari. En les plantes la fotorecepció de la llum en el blau es pot fer servir pels senyals de desenvolupament en cua.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

Encara que ja Charles Darwin va documentar respostes al blau fins a la dècada de 1980 no se'n va identificar el pigment responsable. Es va fer en la planta model Arabidopsis thaliana. El 1996 i 1998, els homòlegs Cry es van identificar en Drosophila i ratolí, respectivament.

Funció[modifica | modifica el codi]

Els criptocroms (CRY1,CRY2) són evolutivament antics i existeixen en tots els regnes de la vida.

  • Fototropisme en les plantes que dirigeix el creixement cap a la font de llum en resposta a la llum blava.
  • Captura de llum amb fotorecepció i fototransducció.
  • Ritme circadiari, El desembre de 2011 es va publicar a Nature que els criptocroms, que regulen el ritme circadiari, també interaccionen amb els interruptors del metabolisme que són el blanc de certs medicaments antiinflamatoris i obren la porta a la creació de nous fàrmacs que es dirigeixin als criptocroms per al tractament de l'asma, l'al·lèrgia i l'artritis.[2]
  • Magnetorecepció per exemple es troben criptocroms en els ulls dels ocells que els permeten orientar-se en les migracions.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Klarsfeld, Andre. «Novel features of chryptochrome-mediated photoreception in the brain circadian clock of Drosphila.». Journal of Neuroscience, 24, 6, febrer 2004, pàg. 1468–1477. 10.1523/JNEUROSCI.3661-03.2004.
  2. Science Daily
  3. Heyers, Dominik. «A visual pathway links brain structures active during magnetic compass orientation in migratory birds». PLos ONE, 2, 9, setembre 2007, pàg. e937. 10.1371/journal.pone.0000937.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]