Crisi constitucional russa de 1993

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Crisi constitucional russa de 1993
La Casa Blanca de Moscou
La Casa Blanca de Moscou fou bombardejada per tancs durant la Crisi constitucional russa de 1993
Dates 21 de setembre - 4 d'octubre de 1993[1]
Localitat Moscou (Rússia)
Resultat Victòria del President de Rússia Borís Ieltsin
  • Dissolució del Soviet Suprem de Rússia
  • Celebració d'eleccions parlamentàries i referèndum constitucional el 1993
Bàndols
Flag of Russia.svg Presidència de Rússia

Ministeri de l'Interior de Rússia Ministeri de l'Interior de Rússia
Ministeri de Defensa de Rússia Ministeri de Defensa de Rússia

Flag of Russia.svg Soviet Suprem
Flag of Russia.svg Vicepresident de Rússia[Nota 1]
Comandants
Flag of Russia.svg Borís Ieltsin
Flag of Russia.svg Aleksandr Korzhakov
Flag of Russia.svg Aleksandr Rutskoi
Flag of Russia.svg Ruslan Khasbulatov
Baixes
187 morts i 437 ferits segons el govern.
Més de 2000 morts segons els soviets.

La Crisi constitucional russa de 1993 fou un enfrontament polític entre el President de Rússia i el Soviet Suprem que es resolgué amb l'ús de la força militar.[2] Malgrat que les relacions entre el president Borís Ieltsin i el parlament s'havien estat deteriorant durant algun temps, la crisi esclatà el 21 de setembre de 1993, quan el president volgué dissoldre el parlament, malgrat que la constitució no li atorgava poder per fer-ho. Ieltsin utilitzà els bons resultats obtinguts en un referèndum popular sobre la seva gestió, celebrat l'abril d'aquell any, per justificar les seves accions. El parlament va declarar que aquesta decisió quedava sense efecte i aprovà una moció de censura en contra seva, proclamant l'aleshores vicepresident Aleksandr Rutskoi com a president en funcions.

La situació es deteriorà a principis d'octubre. El 3 d'octubre, diversos manifestants retiraren els cordons policials al voltant del parlament i van intentar assaltar les oficines de l'alcalde i el centre de televisió Ostankino. L'exèrcit, que inicialment havia declarat la seva neutralitat, va assaltar violentament per ordre de Ieltsin l'edifici del Soviet Suprem en les primeres hores del matí del 4 d'octubre, i va arrestar els líders de la resistència.

El conflicte, de deu dies de durada, es va convertir en l'esdeveniment més mortífer de la història de Moscou des de la Revolució d'Octubre de 1917. D'acord amb estimacions del govern, 187 persones van morir i va haver-hi 437 ferits, mentre que altres estimacions de fonts no governamentals eleven la xifra a fins a 2000 morts.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El vicepresident Aleksandr Rutskoi s'autoproclamà president en funcions

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Edició de La Vanguardia del dia 5 d'octubre» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 5/10/1993 [Consulta: 29 novembre 2013].
  2. «Edició de La Vanguardia del dia 22 de setembre» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 22/09/1993 [Consulta: 29 novembre 2013].