Revolució de color

Revolució de color és el nom col·lectiu que es dóna a una sèrie de mobilitzacions polítiques, iniciades en l'espai ex-soviètic però que s'han escampat a altres llocs del món, com Myanmar o Orient Mitjà, en què els manifestants s'oposen a un líder autoritari i adopten un color específic com a símbol de la seva protesta. Els orígens es remunten a la Revolució del Poder Popular, de 1986, (també coneguda com la "Revolució Groga") a les Filipines.

Aquestes protestes tenen en comú la utilització de la no-violència (així podríem parlar de revolucions no-violentes) i un discurs democratitzador, lliberal i prooccidental. També hi sol coincidir la presència d'ONGs i organitzacions d'estudiants. Aquestes mobilitzacions han tingut resultats diversos però en general han tingut suficients triomfs per fer-se sentir, i el seu eco ha provocat que líders com Vladímir Putin a Rússia o Aleksandr Lukaixenko a Bielorússia hagin pres mesures per impedir-ne l'extensió.

Revolucions amb èxits

• Derrocament de Slobodan Milošević a Iugoslàvia, any 2000.
• Revolució de les Roses: sortida del poder d'Eduard Xevardnadze a Geòrgia l'any 2003.
• Revolució Taronja: elecció de Víktor Iúsxenko a Ucraïna l'any 2004.
• Revolució de les Tulipes: expulsió del govern d'Askar Akàiev a Kirguizistan l'any 2005.
• Revolució dels Cedres: sortida de les forces de Síria del Líban l'any 2005.

Revolucions sense èxit

• Revolució Blanca, intent de derrocar Aleksandr Lukaixenko a Bielorrúsia.
• Revolució Safrà, intent dels monjos budistes de derrocar la dictadura militar de Myanmar.