Cotxinilla del nopal
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Femella (esquerra) i mascle (dreta) de la cotxinilla del nopal.
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Dactylopius coccus Costa, 1835 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Coccus cacti Linnaeus, 1758 |
La cotxinilla del nopal (Dactylopius coccus) és una pastereta (o la cotxinilla per antonomàsia), un insecte hemípter de la superfamília Coccoidea, d'on deriva el carmí. Són insectes que viuen en els nopals, càctus del gènere Opuntia, xuclant la seva saba. Són originaris d'Amèrica del Sud i Mèxic. El colorant d'aquestes cotxinilles es va produir a Amèrica Central ja en temps precolombins i des del segle XVI com a important producte d'exportació. Amb l'arribada dels colorants sintètics durant el segle XIX la producció del carmí va disminuir però va tornar a ser popular amb la quimiofòbia del segle XX.[1] amb Perú essent el major exportador. Hi ha altres espècies dins del gènere Dactylopius que són difícils de distingir i que també produeixen carmí. Es pot cultivar la cotxinilla sobre la majoria de les 200 espècies del gènere de les figues de pala (Opuntia) però els millors resultats és sobre l'espècie Opuntia ficus-indica.[2] Les cotxinilles són insectes de cos tou. La femella fa uns 5 mm de llarg i forma colònies, és sèssil i no es belluga quan s'alimenta. Penetra a la planta amb la seva boca en punxa i s'alimenta de saba. Després d'acoblar-se amb el mascle neix una nimfa molr petita. Les nimfes secreten una substància cerosa que les protegeix de la pluja i la calor per això semblen blanques o grises. Després produeixen el pigment a base d'acid carmínic que és vermell que les protegeix dels depredadors. Els mascles adults són alats i molt petits en comparació de les femelles només viuen el temps just per fertilitzar les femelles i són rars de veure. En l'estat de nimfa les cotxinilles es dispersen i passen d'un cactus a l'altre on faran una nova generació. El cicle complet triga tres mesos.
Referències [modifica]
- ↑ Liberato Portillo M. & Ana Lilia Vigueras G. «Natural Enemies of Cochineal (Dactylopius coccus Costa): Importance in Mexico» (
PDF). [Consulta: July 14 2005]. - ↑ «Cultivation of Cochineal in Oaxaca». Go-Oaxaca Newsletter. [Consulta: July 15 2005].
PDFBibliografia [modifica]
- Baskes, Jeremy. Indians, Merchants and Markets: A Reinterpretation of the Repartimiento and Spanish-Indian Economic Relations in Colonial Oaxaca, 1750–1821. Stanford: Stanford University Press, 2000. ISBN 0804735123.
- Donkin, R. A.. «Spanish Red: An Ethnogeographical Study of Cochineal and the Opuntia Cactus». Transactions of the American Philosophical Society, vol. 67, 5, 1977, p. 1–84. DOI: 10.2307/1006195.
- Eiland, Murray L., Jr.; Eiland, Murray L., III. Oriental Carpets. Boston: Little, Brown and Company, 1998. ISBN 0821225480.
- Greenfield, Amy Butler. A Perfect Red: Empire, Espionage, and the Quest for the Color of Desire. New York: Harper Collins Press, 2005. ISBN 0060522763.
- Hamnett, Brian. Politics and Trade in Southern Mexico, 1750–1821. Cambridge: Cambridge University Press, 1971. ISBN 0521078601.
- McCreary, David. Rural Guatemala 1760–1940. Stanford: Stanford University Press, 1996. ISBN 0804727929.
Enllaços externs [modifica]
- Dr J. B. Greig. «Cochineal extract, carmine, and carminic acid». WHO food additive series 46. [Consulta: June 2 2007].
- Harvey Wickes Felter, M.D., and John Uri Lloyd, Phr. M., Ph. D., 1898. «Coccus (U.S.P.)—Cochineal». King's American Dispensatory. [Consulta: July 14 2005].
- Direction of the Council of the Pharmaceutical Society of Great Britain, 1911. «Coccus, B.P.». The British Pharmaceutical Codex. [Consulta: July 14 2005].
- Lucius E. Sayre, B.S. Ph. M., 1917. «Coccus.—Cochineal». A Manual of Organic Materia Medica and Pharmacognosy. [Consulta: July 14 2005].
- Jane Zhang, 2006. «Is There a Bug in Your Juice? New Food Labels Might Say». The Wall street Journal.
