Daniel de Pàdua
 El sant al retaule de S. Lluc, per Andrea Mantegna (Milà, Pinacoteca Brera) |
|
| diaca i màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Daniele, Danilo |
| Naixement | Segle III o II Pàdua (Vèneto, Itàlia) |
| Defunció | 304 o 168 Pàdua |
| Enterrament | Santa Sofia (Pàdua) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, anglicanisme |
| Canonització | Antiga, a partir de 1064 |
| Festivitat | 3 de gener |
| Iconografia | Com a diaca |
| Patronatge | Pàdua, Treviso |
Daniel de Pàdua (Pàdua, s. II - 168 o s. III - 304) fou un cristià, mort màrtir. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia [modifica]
Probablement fou martiritzat a l'inici del segle IV, durant les persecucions de Dioclecià. La tradició posterior el va voler vincular al primer bisbe de la ciutat, Prosdòcim de Pàdua, convertint-lo en el seu diaca i fent que patís martiri cap al 168. Per la inscripció de la tomba, que diu que era levita, pot haver estat jueu.
Les seves relíquies es traslladaren a l'església de Santa Sofia el 3 de gener de 1064, data que quedà com a la seva festivitat. És un dels quatre patrons de Pàdua (amb Antoni de Pàdua, Prosdòcim i Justina de Pàdua).
Veneració [modifica]
No va ésser conegut fins que l'últim terç del segle XI es trobà el seu cos a l'oratori de San Prosdocimo: un sarcòfag romà de marbre amb restes de claus amb la inscripció Hic corpus Danielis martyris et levitae quiescit. La tomba és conserva a la catedral de Pàdua.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel de Pàdua |
