Darius Rumeu i Torrents
Darius Rumeu i Torrents fou un aristòcrata i polític català, des del 1901 baró de Viver, títol que li atorgà Alfons XIII, però que fins al 1929 es vincularia amb Grandesa d'Espanya i es quedaria el seu fill i successor, Darius Rumeu i Freixa. La família era originària de Mataró i van rebre el títol d'una possessió que tenien a Argentona amb una capella romànica.[1]
Militant del Partit Liberal Fusionista, fou escollit diputat a la Diputació de Barcelona pel districte de Mataró-Arenys de Mar a les eleccions de 1882, 1888, 1892, 1896 i 1901, fins que l'abril de 1905 deixà el seu càrrec. Fou diputat secretari el 1882-1884, vicepresident el 1894 i membre de les comissió administradora de la Llotja, de la Junta del Museu de Belles Arts de Barcelona i de la de l'Escola d'Arts i Oficis. Fou president de novembre de 1898 a abril de 1903 i en aquesta qualitat encapçalà la delegació que el 1899 aniria a Madrid a entrevistar-se amb Francisco Silvela i Raimundo Fernández Villaverde per tal d'obtenir un Concert Econòmic sobre la recaptació de tributs, la negativa dels quals va provocar el tancament de caixes.[2]
Referències
- ↑ Els Carbonell, masovers a la finca del Viver, a Argentona
- ↑ Biografia al web de la Diputació
| Precedit per: Andreu de Sard i de Rosselló |
President de la Diputació de Barcelona 1898 - 1903 |
Succeït per: Josep Espinós i Stocklin |