Deloryita
 Deloryita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₄(UO₂)(MoO₄)₂(OH)₆ |
| Epònim | Jean Claude Delory (en)   |
| Localitat tipus | Mina Cap Garonne, Le Pradet, Var, Provença – Alps – Costa Blava, França |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FL.85 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FL.85 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/G.06 |
| Dana | 48.3.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | verd fosc a negre |
| Duresa | 4 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,900 nβ = 1,930 nγ = 1,960 |
| Birefringència | δ = 0,060 |
| Angle 2V | mesurat: 90°, calculat: 88° |
| Dispersió òptica | no observada |
| Impureses comunes | S, Al |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-037 |
| Any d'aprovació | 1992 |
| Símbol | Dlo |
| Referències | [1] |
La deloryita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom del col·leccionista de minerals Jean Claude Delory (1953–), qui va descobrir l'exemplar.
Característiques[modifica]
La deloryita és un òxid de fórmula química Cu₄(UO₂)(MoO₄)₂(OH)₆. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la deloryita pertany a «04.FL: Hidròxids (sense V o U), amb H2O+-(OH); làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: trebeurdenita, woodallita, iowaïta, jamborita, meixnerita, fougerita, hidrocalumita, kuzelita, aurorita, calcofanita, ernienickelita, jianshuiïta, woodruffita, asbolana, buserita, rancieïta, takanelita, birnessita, cianciul·liïta, jensenita, leisingita, akdalaïta, cafetita i mourita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Cap Garonne, situada a la localitat de Lo Pradet, al departament de Var (Provença – Alps – Costa Blava, França). També ha estat descrita a la localitat de Rabejac, al departament francès de l'Erau (Occitània). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.