Desideri de Caors

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Desideri de Caors

Ciutat i catedral de Caors
Bisbe i confessor
Nom secular Desiderius; francès: Didier, Géry
Naixement ca. 580
Albi (França)
Defunció 15 de novembre de 654
Vil·la de Wistrilingo, prop d'Albi
Enterrament Abadia de Saint-Didier (Caors), destruïda
Commemoració en Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme, luteranisme
Canonització Antiga
Festivitat 15 de novembre
Fets destacables Bisbe de Caors (Provença)
Iconografia Robes de bisbe

Desideri de Caors, d'Albi o de Marsella (Albi (França), ca. 580 - Vil·la de Wistrilingo, prop d'Albi, 654), en francès Didier però conegut com a Saint Géry fou un religiós occità, bisbe de Caors. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Albi vers el 580, fill de Salvi i Ercanfreda, de la noblesa gal·loromana de la ciutat. El seu germà Rústic va abraçar l'estat eclesiàstic i fou ardiaca de Rodès i abat palatí (és a dir, intendent de la capella del rei) i més tard bisbe de Caors (623-630) i primer magistrat de Marsella; un altre germà, Siagri, fou nomenat el 618 comte de l'Albigès. A més tenia dues germanes: Sàlvia i Avita. Els tres germans foren cridats a la cort per Clotari II en 613 i foren educats acuradament per ocupar els més alts càrrecs.

Desideri és descrit com a extremament pietós i incorruptible i es va fer famós per la seva eloqüència. El rei el va nomenar tresorer reia; a la cort fou amic dels futurs bisbes i sants Arnulf de Metz, Aldoè de Rouen, Faró de Meaux o Eloi de Noyon. Siagri, el seu germà, nomenat comte de l'Albigès, fou després duc de Marsella cap al 625 i va morir el 629: en no tenir fills, el va succeir com a duc Desideri,[1] però només en va prendre possessió nominalment i poc després va deixar-lo per tornar a la cort al seu ofici de tresorer reial.

Poc després, al final de 629, Rústic fou assassinat a Caors durant una revolta contra el bisbe. La seva mare Ercanfreda, que havia perdut el marit i dos fills en pocs mesos, va demanar a Desideri que exigís al rei el càstig dels culpables de la mort de Rústic, però el rei Dagobert I ja n'havia iniciat la persecució i, un cop presos, els va condemnar a mort, servitud perpètua o exili, segons el grau de culpabilitat.[2] El rei va nomenar llavors Desideri com a bisbe de Caors, cosa acceptada ràpidament pel clergat i la noblesa local que es volia distanciar clarament dels sediciosos.

Bisbe de Caors[modifica | modifica el codi]

Desideri fou consagrat per Sulpici I de Bourges a la Pasqua i fou bisbe fins a la seva mort el 15 de novembre del 654 o 655, quan tenia 60 anys. Va dedicar la seva fortuna (tenia terres a l'Albigès i al Carcí) a la construcció d'esglésies o la seva decoració i a fundar nombroses parròquies. Va fundar els primers monestirs de benedictins i columbanians de la regió. El que rebé més beneficis fou Sant Pere de Moissac, que havia estat fundat per Amand de Maastricht. Va restaurar l'abadia de Sant Amand al Carci, a tocar de la vila de Caors[3]

Fou generós amb Caors, especialment amb la catedral, a la que va dotar amb diversos edificis annexes i un gran nombre de copes i objectes de plata i joies, a més de donar-li les terres de Cairac. Restaurà les muralles de Cahors i alguns edificis públics. En el seu testament (atorgat el 654) va deixar els seus béns a l'església de Caors, entre ells, deu llogarrets o viles al Carcí i 21 o 24 a l'Albigès, i la seva gran mansió d'Albi, amb la condició que es dediqués al manteniment de pobres.

Va morir a la seva vil·la de Wistrilingo, prop d'Albi, on era descansant. El seu cos fou portat al monestir de Sant Amand de Caors.

Venerat com a sant, la seva memòria es commemora el dia 15 de novembre.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Siagri havia deixat els seus béns als pobres i les esglésies; la seva esposa Bertolena va viure uns anys virtuosament i amb austeritat i en morir també repartí els seus béns.
  2. El cos de Rústic fou portat a Saint-Pierre de Silva-agra i fou honorat com a màrtir.
  3. En ésser-hi enterrat, l'abadia s'anomenà de Sant Desideri; destruït més tard, avui hi ha l'església de Saint-Géry.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]