Vés al contingut

Lleó Esgur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Despotat de Grècia)
Plantilla:Infotaula personaLleó Esgur
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
unitat perifèrica d'Argòlida (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1208 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Acrocorint (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, caiguda accidental Modifica el valor a Wikidata
Dèspota
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEudòxia Angelina (1205 (Gregorià)–1208 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
PareTeodor Esgur Modifica el valor a Wikidata
GermansGabriel Esgur Modifica el valor a Wikidata

Lleó Esgur fou un governador roma d'Orient casat amb Eudòxia Angelina, filla d'Aleix III Àngel, que va quedar com a dèspota de Tessàlia i el Peloponès el 1204 quan els croats van ocupar Constantinoble.[1] Aviat va perdre els seus territoris del nord (Tessàlia) enfront de Bonifaci I de Montferrat, rei de Tessalònica, després de ser derrotat a les Termòpiles,[2] i es va retirar cap al sud vers on marxaren els senyors llatins Guillem de Champlitte i Godofreu de Villehardouin, que vers el 1206 van entrar a Beòcia i van ocupar Tebes sense lluita. Els grecs es van refugiar a la fortalesa i hi van restar fins al 1209); després van seguir fins a Atenes (a l'Àtica) i l'illa d'Eubea o Negrepont. Una part del Peloponès es va sotmetre al dèspota Miquel I Comnè Ducas del Despotat de l'Epir, i Esgur només dominava el Peloponès oriental i potser el del sud. Envaït el Peloponès per Guillem i Godofred el 1207, la part que s'havia sotmès a Epir fou dominada després de la batalla de l'olivar de Cuntura i va quedar en poder de Guillem i la part sud fou conquerida sense massa problemes per Godofred. Esgur va restar en possessió de la part oriental, amb Argos, Nàuplia i Corint com a principals dominis. Des de llavors Esgur fou tirà (títol polític semblant a dèspota, sense les connotacions actuals) d'Argos i Nàuplia, i assetjat a l'Acrocorint, se suïcidà el 1208.

Referències

[modifica]
  1. Fine, John Van Antwerp. The Late Medieval Balkans: A Critical Survey from the Late Twelfth Century to the Ottoman Conquest. Ann Arbor, Michigan: University of Michigan Press, 1994. ISBN 0-472-08260-4. 
  2. Andrews, Kevin; Bugh, Glenn R. Castles of the Morea. Princeton, Nova Jersey: American School of Classical Studies at Athens, 2006, p. 136. ISBN 978-0-87661-406-8.