Deus absconditus
El Déu amagat (llatí: Deus absconditus) es refereix a la idea cristiana de la impossibilitat fonamental de conèixer l'essència de Déu. El nom ve de la Bíblia, concretament del llibre d'Isaïes a l'Antic Testament: "Realment ets un Déu que s'amaga, Déu d'Israel, salvador." (45:15).[1] Aquest concepte fou particularment important en el pensament de Nicolau de Cusa, Blaise Pascal, Jean Cauvin i Martí Luter.
Luter desenvolupà els seus punts de vista sobre el Deus absconditus a la seva obra en llatí De servo arbitrio el 1525. Però ja havia apuntat aquesta idea a les seves exposicions sobre els Salms i la seva exposició sobre la Carta als Romans deu anys abans. El contrari de Deus absconditus en la teologia luterana és el Deus revelatus (el Déu revelat).[2]
Referències[modifica]
- ↑ Llibre d'Isaïes. Associació Bíblica de Catalunya [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Jüngel, Eberhard «The Doctrine of the Trinity: God's Being is in Becoming. 19» (en anglès). Monograph Supplements to the Scottish Journal of Theology. Scottish Academic Press, 1976 [Consulta: 14 agost 2019].
Bibliografia[modifica]
- Volker Leppin: Deus absconditus und Deus revelatus. Transformationen mittelalterlicher Theologie in der Gotteslehre von "De servo arbitrio"; in: Berliner Theologische Zeitschrift 22 (2005), S. 55–69; ISSN 0724-6137
- Martin Luther: Vom unfreien Willen: dass der freie Wille nichts sei. Antwort D. Martin Luthers an Erasmus von Rotterdam; deutsche Übersetzung von De servo arbitrio, übersetzt von Bruno Jordahn, hrsg. v. Georg Merz; München 1983
- Horst Beintker: Luthers Gotteserfahrung und Gottesanschauung; in: Leben und Werk Martin Luthers von 1526 bis 1546 – Festgabe zu seinem 500. Geburtstag, Band 1; Berlin 1985²; S. 39–62