Diana de Poitiers
| Diana de Poitiers | |
|---|---|
 Retrat de Diana de Poitiers sortint del bany, quadre de Fraçois Clouet |
|
| Naixement | 3 de setembre de 1499 Castell de Saint-Vallier, Droma |
| Defunció | 25 d'abril de 1566 Anet, Eure-et-Loir |
| Nacionalitat |  França |
| Altres noms | Duquessa de Valentinois, Comtessa de Saint-Vallier, Vis-comtessa de Estoile, Gran Senescala de Normandía, Comtessa de Maulévrier, Vis-comtessa de Bec-Crespin i de Marny, dama d'Anet, |
| Ocupació | Noble francesa |
| Conegut per | Amant del rei Enric II de França |
| Fills/es | Françoise de Brézé - Louise de Brézé |
| Pares | Jean de Poitiers - Jeanne de Batamay |
Diana de Poitiers (Castell de Saint-Vallier, Droma, 3 de setembre de 1499 - Anet, Eure-et-Loir, 25 d'abril de 1566) fou una dama de la noblesa francesa.
Era la filla gran de Jean de Poitiers, senyor de Saint-Vallier; casà als tretze anys amb Louis de Bréze, gran senescal de Normandia, enviudant el 1531 i posant des de llavors els seus encants per a captar-se l'amor del delfí. En pujar aquest al tron (1547), monopolitzà la política francesa, posant els negocis en mans del conestable Montmorency, i del mariscal Saint-André i del cardenal Carles de Guisa, amb el qual germà, el duc Claudi II d'Aumale casà la seva segona filla.
Ella mateixa s'anomenà el 1548 duquessa de Valentinois. Diana prengué personalment part en la persecució dels heretges, dant proves d'una exagerat fanatisme.
Durant els regnats de Francesc I i Enric II la reialesa correspongué a Diana. Ella fou la que organitzà danses, torneigs i gran caceres; ella la que divinitzà l'art de Renaixement; ella la que Jean Goujon esculpí nua i imponent, com una deessa antiga, sota la figura de Diana Caçadora envoltant amb els seus braços el coll d'un gran cérvol; ella la que les medalles representaren tenint un Cupit als seus peus; ella la que Joachim du Bellay, Pierre de Ronsard i du Pelletier cantaren en els seus poemes i la que el margrave de Thou lloà en la seva història; ella que en la ciutat de Lió, entre les festes amb que obsequià a la cort representà triomfant en l'apoteosi d'un misteri, i d'ella és la xifra sobre l'enteixinat del castell de Chenonceaux i en les voltes i vitrines de la capella de Vincennes.
En la mort del rei (1559) Diana tingué d'abandonar la cort i passà la resta de la seva vida en el sumptuós castell d'Anet, construït per Philibert de l'Orme.
Del seu matrimoni amb Louis naixeren dues filles:
- Françoise de Brézé (1518-1574), comtessa de Maulévrier, baronessa de Mauny i de Sérignan. Casada amb Robert IV de la Mark, príncep de Sedán, duc de Bouillon i comte de Braine.
- Louise de Brézé (1521-1577), dama d'Anet, casada con Claudi II de Lorena, duc d'Aumale i marquès de Mayenne.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diana de Poitiers |
- Tom núm. 45, pàgs. 1193-94, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4545-6)
