Dilema de la vagoneta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El dilema de la vagoneta és un experiment mental per validar o refutar la validesa de l'ètica de l'utilitarisme. Va ser plantejat en primer lloc per Philippa Foot però ha estat analitzat per diversos filòsofs contemporanis.

Argument[modifica | modifica el codi]

El dilema presenta una versió inicial i una variant. La versió inicial es pot formular així:

"Hi ha una vagoneta sense control avançant per una via on hi ha lligades cinc persones que moriran si els passa per sobre. L'espectador pot desviar la vagoneta a una via secundària, però llavors morirà una altra persona que està allà lligada. Hauria de fer-ho?"

La variant de l'home gras es formula d'aquesta forma:

"La vagoneta matarà les cinc persones a la via però l'única forma d'evitar-ho és llançar una persona grassa que s'ho està mirant des d'un pont amb l'espectador. Aquest espectador hauria de llençar la persona grassa, matant-la, per salvar la resta?"

Respostes[modifica | modifica el codi]

L'utilitarisme estricte tendiria a respondre que l'espectador ha d'actuar en ambdós casos desviant o aturant la vagoneta, perquè sempre és preferible salvar cinc vides que una, ja que el principi moral essencial indica que s'ha de buscar la felicitat del major nombre de persones.

La majoria de persones contesta que cal actuar en el primer cas però no en el segon, encara que en ambdós mori un innocent, però en el primer no hi ha la intenció de matar ni s'executa directament, mentre que en la variant, s'assassina l'home gras. Aquests respostes són consistents en individus de diferents edats i cultures, segons l'enquesta de John Mikhail.

Per a alguns teòrics l'espectador no hauria d'actuar en cap dels dos casos, ja que en tots dos estaria matant directament una persona, fos directament o mitjançant la vagoneta, mentre que la situació inicial no és obra seva i, segons aquest corrent, és pitjor obrar malament per acció que per omissió; posició negada pels utilitaristes, que miren la finalitat de l'acció i entenen la manca d'acció com una elecció.