Dioclesian
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Henry Purcell |
| Llibretista | Thomas Betterton |
| Llengua | anglès |
| Basat en | The Prophetess (en)  ↔(John Fletcher) |
| Gènere | semiòpera |
| Estrena | |
| Estrena | 1690 |
| Escenari | Teatre de Dorset Garden, Gran Londres |
 | |
Dioclesian (The Prophetess: or, The History of Dioclesian) és una semiòpera tragicòmica en cinc actes amb música d'Henry Purcell i llibret en anglès de Thomas Betterton basat en l'obra teatral The Prophetess, de John Fletcher i Philip Massinger, que al seu torn es basa molt lliurement en la vida de l'emperador Dioclecià. Es va estrenar a la fi de maig de 1690 al Queen's Theatre, Dorset Garden. L'obra teatral s'havia produït, per primera vegada, el 1622. La coreografia de les diverses danses és obra de Josias Priest, qui va treballar amb Purcell en altres de les seves semiòperes.
Betterton va reelaborar l'obra àmpliament, i va deixar molt espai per a la música de Purcell, notablement en l'escena del "monstre" al final de l'Acte II i la masque final sobre la victòria de l'Amor, que va seguir sent popular fins ben entrat el segle xviii.[1]
La primera producció va tenir un Pròleg escrit per John Dryden que va ser suprimit després de només una representació; era massa crític amb la campanya del rei Guillem a Irlanda.[2]
Argument[modifica]
La història és aparentment sobre la lluita pel poder en l'Antiga Roma, però de fet és sobre la lluita universal entre l'amor i el deure. Delphia, una profeta, anticipa que Diocles, un soldat d'infanteria, es convertirà en emperador després de matar a un "poderós senglar" i casar-se amb la neboda de Delphia, Drusilla, qui està enamorada d'ell. Diocles es pren de debò la profecia, i comença a matar porcs. Resulta que un soldat anomenat Volutius Aper (Aper=senglar) ha assassinat a l'anterior emperador, i Diocles mata a Aper en venjança. Com a recompensa per la seva acció se'l fa coemperador i es canvia el nom pel de Dioclesian. Ignora la seva promesa de casar-se amb Drusilla, i en lloc d'això corteja a la germana del coemperador la princesa Aurelia. Això enutja a Delphia, qui deté la cerimònia nupcial conjurant una tempesta i un monstre. Llavors fa que la princesa s'enamori del rival de Diocles, Maximinian, i els perses derrotin a l'exèrcit romà. Diocles repara llavors en l'error en què ha incorregut, rebutja als invasors, cedeix la meitat del tron a Maximinian, i es trasllada a Llombardia amb Drusilla.
Enregistraments[modifica]
- Timon Of Athens/Dioclesian, Lynne Dawson, English Baroque Soloists i el Cor Monteverdi dirigits per John Eliot Gardiner (Erato, 1988)
- Timon Of Athens/Dioclesian Collegium Musicum 90, dirigit per Richard Hickox (Chandos, 1995)
- Timon Of Athens/Dioclesian The English Concert, dirigit per Trevor Pinnock (Archiv, 1995)
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Muller, Julia. Words and Music in Henry Purcell's First Semi-Opera, 'Dioclesian', Edward Mellen Press, Lewiston NY, 1990.
- Muller, Frans.Flying Dragons and Dancing Chairs at Dorset Garden: Staging 'Dioclesian' en Theatre Notebook, vol.XLVII,(1993), no.2.
- Muller, Julia and Frans. Purcell's 'Dioclesian' on the Dorset Garden Stage en Performing the Music of Henry Purcell ed. Michael Burden, Clarendon Press, Oxford, 1996.
- Muller, Julia. The Prophetess: or, The History of 'Dioclesian en Henry Purcell's Operes; The Complete Texts ed. Michael Burden, Oxford University Press, Oxford,2000
- Curtis Price. "Dioclesian", Grove Music Online, ed. L. Macy (consultat 22 de juliol de 2006), grovemusic.com Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine. (accés per subscripció).